Mor Rous, descobridor de virus (1970)

Mor tal dia com avui, a Nova York, Francis Peyton Rous (Baltimore, Maryland, 1879), que després de fer els seus estudis superiors a la Universitat John Hopkins, obtingué el seu títol de metge el 1905. Quatre anys després aconseguia entrar al Rockefeller Institute for Medical Research. La casualitat va fer que un individu que es dedicava a la cria d'aus, havent-se trobat amb un cas certament estrany, li demanàs que experimentàs amb un pollastre malalt. Tenia un tumor i, en morir, la tasca de Rous fou la d'investigar si hi havia un virus. Capolà el tumor i el filtrà. Això ho va fer per tal que anassin desapareixent tots els agents infecciosos excepte el virus. Descobrí que aquell filtrat lliure de cèl·lules era infecciós i capaç de produir tumors en altres pollastres. No el volgué anomenar virus i en publicà els resultats el 1911. Passarien més d'una vintena d'anys i els seus seguidors en les investigacions no li pogueren donar cap altre nom. En digueren «el virus del sarcoma del pollastre de Rous», i aquest fou el primer dels virus tumorals. El virus és un organisme procariota amb estructura macromolecular, paràsit obligat d'animals, vegetals o bacteris, capaç, per la seva mida minúscula, de travessar els filtres de porcellana bacteriològics. En realitat foren descoberts el 1892 per Ivanowsky quan estudiava la malaltia coneguda com a mosaic del tabac. Observà les fulles de tabac malaltes i després de capolar-les i extractar-les en suspensió després de travessar un filtre bacteriològic, tenien capacitat per a produir la malaltia en plantes sanes. Potser és aquesta una de les branques més complexes, la metodologia de l'estudi víric, ja que ha de participar de la bioquímica, la microscòpia electrònica, la citologia patològica, la patologia, les tècniques d'ultracentrifugació, la difracció de raigs X... La dada més significativa, a priori, és que el virus és més petit que qualsevol altre ésser viu conegut. Per altra banda, tenen la facultat de cristal·litzar com si fossin substàncies químiques inertes. Això creà polèmica, ja que alguns científics no volien, o no volen, admetre els virus com a éssers vius, sinó com a espècies químiques. Tanmateix s'ha anat imposant la definició que els virus són els éssers vius més senzills que han existit i que poden existir en el mòdul vital terrestre. A l'hora de classificar-los, els especialistes s'han hagut de basar en els hostes per ells atacats i, així. els anomenen bacteriòfags, zoopatògens i fitopatògens. I destriant el que són, en termes de fórmula química, expliquen que estan formats per un àcid nucleic, ADN o ARN, proteïnes, aigua i sals minerals. El fantasma, sovint mortal, dels nostres dies.