L'obra, que s'estrenarà l'11 de març, es basa en un text inèdit del pintor mallorquí, escrit en català l'any 1989, «amb una mètrica perfecta i una intel·ligència genial que retrata quatre personatges cent per cent mallorquins, amb un estil irònic i sarcàstic, i que aprofita per fer una crítica ferotge a la societat, fregant quasi l'esperpent», afirma.
D'aquesta manera defineix Pujol el muntatge amb què l'Ajuntament de Palma i el grup volen retre un homenatge al pintor, que també és l'artífex dels dissenys de vestuari i decorat.
Pau Lluís Fornés va escriure la peça «inspirant-se en el personatge de Llorenç Villalonga, Aina Cohen, de Mort de dama», encara que l'espectacle beu també de les fonts literàries dels amics que Fornés va fer dins de l'ambient teatral de la Barcelona dels anys 60 i 70 com Jaume Vidal Alcover, Llorenç Moyà, Josep Maria Llompart, Guillem Cabrer i Guillem Vidal, entre d'altres.
Un pare (Pedro de Juan) que «viu la seva homosexualitat de forma totalment festiva per tal de fastidiar la mare (Mateu Fiol), una dona dura que «es converteix en el contrapunt i representa el malestar constant». Una filla tota dolçor (Joan Carles Luque), «que adora el pare i amb això fa enrabiar la mare». I una padrina (l'actor invident Joan Moreno), «la veu de l'experiència que veu i examina totes les situacions que es desenvolupen a la casa», que, fins i tot, viu un incest.
Aquests són els intèrprets d'aquesta obra, que, per tal de no ferir visualment l'espectador amb determinades escenes escabroses» ha optat per un repartiment masculí. Un cor, integrat per Francesca Sureda i Mariví Fernández, clou el cartell posant veu a la tragèdia amb dues intervencions.
«L'obra no cerca ferir l'espectador -explica Pujol-, és una història totalment realista, però les situacions i els textos són tan verídics que en ocasions arriba a connectar amb el teatre de l'absurd». Això no obstant, el director del muntatge, estructurat en dues parts, afirma que «l'espectador se sentirà identificat amb el que veurà a damunt l'escenari, temes dur», afirmà Pujol que, això no obstant, garantitza el somriure dels assistents.
I és que tal i com està escrita, «Aristina, una tragèdia greco-pagesa és una crítica feroç, amb final inesperat, a la repressió que pot dur una persona sobre si mateixa, una reflexió àcida sobre una família que s'ha format seguint les normes preestablertes i que no funciona», assenyalà Bernat Pujol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.