P.GIMÉNEZ.Palma.
Miquel Batllori arribà l'any 1941 a Mallorca, «l'Illa del bell parlar» com ell l'anomenava, per fer classes al col·legi Monti-sion. La decisió dels seus superiors havia estat motivada «pel tarannà liberal, catalanista i inconformista del jove capellà», que recomanaven allunyar-lo de Barcelona. Fou «un enamorament a primera vista» el que sentí el jesuïta per Mallorca, com reconeixeria ell mateix anys després d'abandonar l'Illa el 1947.
Nicolau Pons Llinàs, pare de la companyia de Jesús, amic i admirador de l'obra del finat historiador, coneixeria molt més tard Batllori, «un home seriós, d'arxius i biblioteques» com recordava ahir, «però també una persona accessible que, dins de la Companyia de Jesús, ha tingut una prestància i prestigi universals».
Emocionat per la pèrdua de l'amic, el jesuïta rememorava l'esperit d'«un home xerrador quan era lluny dels seus arxius», que «sempre feia recalar la seva conversa en els temes per als quals vivia: la història, la companyia i la llengua catalana», encara que «sobretot fou un home religiós».
Persona que va professar una gran saviesa, «el pare Miquel gaudia de compartir el tresor que tenia a la seva memòria i qui l'escoltava -destacà Nicolau Pons- es consolava en rebre tantes classes d'història en una conversa casolana i amical. Era com un llibre flotant».
Pel que fa al treball que el capellà desenvolupà a Mallorca, en opinió del pare Pons, Batllori «va voler impregnar l'orde del seu esperit catalanista tant a l'àmbit docent, tractant d'inculcar als alumnes l'amor per la seva llengua i la seva la història», com a l'àmbit de la investigació, i com un home «que va connectar amb tots els àmbits de la cultura». Per això, «al col·legi la seva figura avui es recorda com la d'algú que va deixar petjada al seu temps i també amb posterioritat», ja que Batllori no perdé mai el contacte amb el col·legi ni amb l'Illa.
«Ell sempre va professar un amor especial per Mallorca, convertint-se en un estudiós dels grans noms d'aquesta terra començant per Ramon Llull i interessant-se també per Bartomeu Pou, Costa i Llobera i molts d'altres. Així mateix, mentre va ser a Mallorca es va comunicar i va fer escola amb homes com Moll i dues tríades de germans: els Sureda i Blanes i els Forteza», apuntà Pons.
Personalment, el jesuïta recordà la figura de qui ha rebut el reconeixement unànime del món de la cultura com «un personatge molt digne, tot un intel·lectual a primera vista, que vibrava de seguida i fins i tot jo diria que s'emocionava quan li tocaven els seus temes sobre la llengua i la història de Catalunya». Llavors començava a parlar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.