Miquel Ferrà i Martorell09/02/03 0:00
TW
0

Mor en el seu castell de Massinople, a la Tràcia, l'escriptor i poeta francès Geoffroy de Villehardouin, nascut a la Champagne, a la contrada de l'Aube, el 1164, segons uns, i el 1149 segons altres. El seu llibre narratiu La conquesta de Constantinoble ens conta que el 1198 Foulque, capellà de Neully-sur-Marne, comença a predicar una creuada per terres de l'Île de France i de la Champagne. Els venecians, mitjançant una determinada suma de doblers, proveeixen els creuats de vaixells. Tanmateix, un cop concentrada la tropa a Venècia, els dirigents de la creuada no tenen tots els diners promesos. Per tal de fer d'alguna manera el pagament, els creuats han de conquerir la vila de Zara, a la costa dàlmata, que el rei d'Hongria havia robat a la República. Es posa al cap de l'armada el propi «dogo», que és cec, Enric Dandolo. Els creuats passen aquests dies d'aquell hivern del 1198 a la ciutat conquerida i allà es troben quan l'hereu de l'emperador de Contantinoble, Alexis, demana ajut per tal d'enderrocar un germà seu que, sense drets, s'ha apoderat d'aquell tron. Els creuats decideixen d'ajudar-lo i van cap a la capital bizantina. La ciutat cau en les seves mans i ells, creient en les promeses d'Alexis, l'hi lliuren. Però Alexis és mal complidor i pitjor pagador, de manera que els creuats, sentint-se traïts, assetgen altre cop el cor de l'imperi, que un cop reconquerit ja no passa a cap altre poder. Dos homes d'aquella tropa són ara els candidats a cenyir la corona de l'imperi. Es tracta de Baduí de Flandres i de Bonifaci de Montferrat.

Després de molts debats, es decideix que aquell amb menys vots serà tanmateix governador de l'Àsia Menor i de Grècia, sota la sobirania de l'altre. És elegit Baduí. Llavors, continua la guerra. Búlgars i grecs derroten els creuats davant Andrinòpolis; Baduí cau presoner i el propi autor del llibre, convertit en personatge de la narració, ha de dirigir la retreta dels seus soldats fins a Constantinoble. Ja en aquella plaça, la lluita contra els ferotges búlgars continua, amb èxits i derrotes. En una d'aquestes mor Bonifaci de Montferrat, una mort que segella el final del relat. Com en tantes altres èpiques cavalleresques, en el fons de tota aquesta història hi ha molts trets reals. Sembla que, efectivament, el tal Geoffroy negocià amb els venecians el transport d'un exèrcit a «ultramar», fou nomenat mariscal de Romania després de la victòria, posà pau entre Baduí i Bonifaci... i volgué, segurament amb molt realisme i alguna llicència imaginativa, contar tot allò als seus amics i companys de França. Cal afegir que, en aquells dies, Constantinoble, ciutat cristiana, va haver de patir les armes de la seva pròpia religió sota les banderes d'Occident, considerada la perfecta base d'operacions per pegar el bot sobre Terra Santa, Jerusalem i els Sants Llocs.