Més de trenta artistes dels Països Catalans musiquen l'obra de Guillem de Berguedà

El disc impulsat per Titot, del grup Brams, recupera de l'oblit la figura del trobador

Francesc Ribera ha estat l'impulsor d'aquesta iniciativa.

TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
Una trentena de músics i compositors dels Països Catalans estan enllestint un disc en què es recull musicada l'obra completa del trobador Guillem de Berguedà que ha arribat als nostres dies. La iniciativa, impulsada per Francesc Ribera, Titot, del grup Brams, cerca «corregir l'oblit i el desconeixement existent al nostre país de la vida i l'obra d'aquest personatge, reconegut com una de les figures més importants de la literatura medieval».

En total seran trenta-un els sirventesos que faran part del disc i que «esdevenen una finestra oberta a la Catalunya del segle XII, a través de la qual es relaten de manera captivadora amors, guerres, torneigs, hostilitats, intrigues i valors del moment». Per Titot, la composició de les cançons en què s'han convertit els poemes del trobador esdevé «una fotografia, sempre incomleta, és clar, del panorama musical del nostre país».

Titot, amb la col·laboració de l'escriptor Jordi Cussà, s'ha encarregat de la feina de traducció i adaptació dels textos del provençal al català actual i interpreta totes les cançons. En el disc hi han treballat grups i autors mallorquins com ara Biel Majoral, Ocults o Música Nostra. A més, també hi prenen part Josep Thió (Sopa de Cabra), Carles Belda (Pomada), Natxo Tarres (Gossos), Toni Xuclà, Joan Masdeu (Whiski'ns), Manel Camp, Joan Reig (Els pets) i Vicent Torrent (Al Tall).

El disc sortirà editat a principi d'abril, després d'un any i mig de feina. Així mateix es treballa en una gira per diversos teatres del país amb un espectacle basat en el treball. Guillem de Berguedà (1138-1192) fou l'hereu del vescomte de Berguedà. S'enemistà amb Pere de Berga, el vescomte Ramon Folc de Cardona, a qui assassinà l'any 1176, i amb Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell. A ells dedicà bona part de la seva obra en la tasca de blasmar-los, ridiculitzar-los i fins i tot insultar-los. Un objectiu que combina amb la jactància d'haver mantingut relacions amb les mullers dels seus enemics.