Troben dues fosses amb restes òssies d'una dotzena d'individus a Bellpuig

Helena Inglada, directora de l'excavació, explicà ahir que les restes, cranis i ossos, han sortit «barrejats» i que els esquelets estan «incomplets». De tota manera, mentre els netegen, inventarien i estudien, Elena Conde i Tina Garau han pogut reconstruir l'ossamenta d'un infant sense crani.

De moment, apunten les tres expertes, resulta difícil la datació d'aquestes restes òssies, ja que abans d'emetre conclusions han de relacionar-los amb el material arqueològic i estatigràfic. «Podem dir que són del XIX o anteriors en un sentit molt ampli», varen comentar. L'última pavimentació del terra de l'església va ser el 1845. Les tres expertes no volen aventurar hipòtesis, però es fan algunes preguntes. El 1820 hi va haver una pesta a la zona. Podrien correspondre aquests ossos a persones que la varen patir? Com deim, és una interrogació perquè, com a hipòtesi, «resultaria encara molt arriscada».

Conde i Garau assenyalaren que «l'estudi dels ossos forma part de l'estudi arqueològic de Bellpuig», excavació duita a terme en diverses fases de les quals l'actual serà la darrera. «Una vegada finalitzada l'excavació haurem de reunir-nos tots per posar en comú les anàlisis de cada grup que hi ha treballat». Les arqueòlogues que manipulen els ossos comenten que per les seves mans han passat 10 cranis, «però hi ha més individus», i que alguns varen aparèixer fracturats «per culpa de la humitat». El material es va trobar tan remogut «que fins i tot dins d'un crani vàrem trobar restes de ròtula», diuen.

D'altres «presentaven malformacions i empremtes de traumatismes, com un cop al cap, artrosi». Els ossos romanen en caixes i bosses mentre elles els analitzen amb summa cura. «El primer de tot ha estat raspallar-los per treure'ls la terra», únic tractament de neteja al qual són sotmesos. D'altra banda, el grup d'arqueòlegs descobriren també que els ossos en dues fosses «que s'havien fet aprofitant buit de la roca».