La mà de Fàtima (633)

Segons alguns historiadors islàmics, en aquesta data, moria la famosa Fàtima. Filla de Mahoma i esposa d'Alí, el quart califa. El matrimoni tingué dos fills, Hassan i Hussein. L'any 680 fou divinitzada, el mateix que alguns familiars i descendents d'aquesta assassinats per motius polítics, pel moviment cismàtic musulmà dels xiïtes. La dinastia àrab, descendent de Fàtima, fou fundada per Ubaïd Allah a Àfrica del Nord, el 909. Un dels seus successors va sotmetre Egipte, i la ciutat del Caire fou la capital d'aquell nou imperi africà. Els fatimites volien integrar tots els països musulmans dins la seva òrbita política i amb aquesta finalitat lluitaren a la península Ibèrica contra Abd-al-Rahman III, el qual els expulsà d'Alger, Orà i el Marroc. Saladí enderrocà la dinastia el 1171. Tanmateix, la secta, ismaïlista i extremista, sobrevisqué i el seu sobirà era declarat imam infal·lible, dotat de poders sobrenaturals, i «mahdí» o restaurador messiànic anterior a la fi del món. Potser el més conegut fou al-Hakim que anuncià esser l'encarnació de la divinitat, causa, aquesta creença, de l'aparició dels drusos. Actualment, la població drusa es concentra en el Líban, el nord d'Israel i Síria i suma, més o manco, un total de dos-cents vint-i-cinc mil individus, tots ells parlant un dialecte àrab molt propi. El fundador d'aquesta comunitat fou al-Darazi, missioner de les doctrines de Hamza. Sorgí el 1017, quan el califa fatimita d'Egipte al-Hakim, com ja hem dit abans, tingué la revelació suprema d'esser la divinitat. Aquesta gent espera el retorn miraculós de tal califa, el qual ha de conquerir la terra per tal d'omplir-la de la seva justícia. No fumen ni beuen. Tenen prohibida la poligàmia i entre d'ells, les dones gaudeixen d'un cert prestigi social.