P.GIMENEZ.Palma.
La primera esposa del Premi Nobel de Literatura Camilo José Cela, Rosario Conde Picavea, va morir diumenge vespre als 88 anys d'edat. Els funerals per l'ànima de la primera dona de l'escriptor gallec, que romangué al seu costat al llarg de 44 anys, tindrà lloc demà dimecres, a les 20.30 hores, a la basílica de Sant Francesc.
Amb l'arribada a l'Illa de Camilo José Cela l'any 1954, Mallorca coneixia també la seva primera esposa, Charo Conde.
Per aquest nom responia la dona que sempre en un segon lloc, guardant les formes, acompanyava l'autor de La Colmena a tots els actes als quals assistia l'escriptor, i que solucionava amb prestesa els requeriments de Camilo José Cela, quan aquest s'adressava a ella com «senyorita Charo».
Amiga íntima de Conde, Cati Juan recordava ahir algunes de les anècdotes viscudes a qui va qualificar com «una dona molt intel·ligent, amb una enorme capacitat de treball». L'artista, que va compartir dies de platja, sessions de cinema i dinars i sopars en companyia del matrimoni Cela, va afirmar que malgrat la personalitat de Charo -«seriosa, sòbria i de poques paraules»- la va confinar «a ser sempre a l'ombra de Camilo», li va captivar suficientment com per arribar a afirmar a una publicació que «Camilo, sense Charo, no hauria estat Camilo».
El ressò d'aquest esperit i personalitat és el mateix que destacà la tinent de batle de Cultura, Carme Feliu, que exalçà la discrecció «d'una gran senyora, que no va ser mai dona de polèmica, encara que va tenir oportunitats», i el conseller de Cultura del Govern. Encara que Pons no va conèixer personalment Rosario Conde, el polític manifestà que «amb la seva mort desapareixen gran quantitat de records, vivències i anècdotes que són importants per a la literatura espanyola i també per a la vida cultural de la Mallorca dels anys 40».
Rosario Conde (Gijón, 1914) es va casar amb Camilo José Cela l'any 1944 i es convertí en la seva millor col·laboradora i també la mare del seu únic fill Camilo José. Mestra de formació, Conde va acompanyar l'escriptor als moments més creatius de la seva trajectòria literària. Passava els manuscrits a màquina, ordenava els documents, s'encarregava de resoldre els tràmits de la publicació de les seves obres, i col·laborava a Papeles de Son Armadans. El volum de treball que era capaç de desenvolupar era tant, que amics i coneguts de l'escriptor sempre en feien referència. Juan Benito Argüelles, secretari de Cela, es referia a Charo com «la vertadera secretària de Camilo», i explicava l'anècdota que un dia Camilo li confesà «jo sols no puc, el meu crit de guerra -i així va ser durant 44 anys- és Charo».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.