Automòbils i cavalls (1903)

Miquel Ferrà i Martorell29/01/03 0:00

Mentre que a Mallorca, els automòbils gairebé no es noten pels carrers, de pocs i rars que són, a Madrid ja causen alarma entre els vianants que van a peu. Per això el comte de Peñalver, que és el batle d'aquella vila, publica un curiós ban amb aquests mots: «Faig saber: Que les repetides desgràcies esdevingudes per la temerària imprudència d'alguns conductors d'automòbils, als quals no detenen ni el compliment de les repetides ordres de l'Autoritat, ni consideracions de prudència ni d'humanitat, que per a ells hauria d'esser el primer i més estret dels deures, obliga aquesta Alcaldia-Presidència a recordar i reforçar les seves disposicions, trobant-se decidida a no ometre cap de les que jutgi necessàries per a posar limitacions a intolerables abusos, que no només són amenaça constant contra la seguretat i la vida de les persones, sinó que, de rebuig, fan mal amb la seva inconstància i brutalitat a la legítima aspiració dels que, més respectuosos i prudents, guien els seus automòbils amb les precaucions degudes; i provoquen, a més de tot això, l'odi i l'enuig del públic contra aquest modern i tan útil mitjà de locomoció».

Ja molts parlaven, amb un cert disgust, que els automòbils desplaçarien els cavalls, de com la màquina podia fer desaparèixer els nobles animals. Per iniciativa personal, Alfons XIII, que per altra banda és un gran automobilista, decideix que una zona del parc del Retiro sia destinada a lloc de pràctiques de l'equitació d'alta escola, i sobre aquesta novetat deia un periodista:

«En la Chopera del Retiro han estat instal·lats els entrebancs necessaris per a tal casta d'esport. Tanques vegetals, barreres, fossats, tots els accidents del terreny on experimentar la saviesa del genet i la doma de la seva cavalcadura. Així doncs, en el Retiro, practicaren primer aquestes artístiques varietats de l'equitació la brillant oficialitat amb places muntades que formen part de la guarnició. Els vistosos uniformes dels hússars de Pavia i de la princesa, dels dragons de la Mort i dels caçadors de Lusitània, dels llancers del rei i de la reina o dels artillers, floriren sota aquestes arbredes centenàries, amb les arriscades cabrioles d'aquella constel·lació de genets que després posarien en lloc molt alt el pavelló de la cavalleria espanyola en les pistes estrangeres...».

I nota curiosa. Per aquells indrets era detingut un boig que en els llocs de més públic llançava discursos en què assegurava esser descendent de Felip II i treia alhora de les seves butxaques una infinitat de velles certificacions, plenes de segells, signatures i marques notarials que, segons ell, eren testimoni del seu dret al tron d'Espanya i a foragitar del poder la reina regent i el jove Alfons XIII, que eren impostors. Assegurava així mateix tenir un partit, el «felipista», que comptava amb disset seguidors entusiastes a la capital i quasi dos-cents a la resta de les províncies. Quines coses! Em recorda algun partit que vol anar a les properes eleccions municipals i autonòmiques del 2003, ben incapaç de veure el ridícul que desperta al seu pas.