Neix Auguste Piccard (1884)

Miquel Ferrà i Martorell27/01/03 0:00

Tal dia com avui neix a Basilea el famós físic suís Auguste Piccard, el gran estudiós de l'alta atmosfera. Començaria les seves tasques a la universitat de la població de naixença i després estudià enginyeria mecànica a Zurich, on tingué ocasió de conèixer i col·laborar amb Einstein tot dissenyant instruments per a mesures elèctriques. El 1922 entrava com a professor a l'Institut Politècnic de Brussel·les i allà, enamorat de Bèlgica, hi restaria fins el dia de la seva jubilació, el 1954. Piccard s'interessà, sobretot, els raigs còsmics i per les capes ionitzades atmosfèriques i, desitjant explorar personalment les altures, hi viatjà amb globus equipats amb barquetes obertes. Les limitacions de la seguritat, en tots aquests casos, eren més que evidents, de manera que poc a poc s'aniria imposant, gràcies a les iniciatives de Teiressanc de Bort, el fer servir globus amb un equip d'instruments, però sense tripulants.

Tanmateix, Piccard, atret per la gran aventura científica, per ell sempre somniada, construí una barqueta d'alumini, dins de la qual un home hi pogués viure confortablement, a qualsevol altura. D'aquesta manera eren sempre possibles les observacions personals. El 1931, ell i un company ascendien des d'un punt de la ciutat d'Augsburg i aconseguien trobar-se, finalment, en un vol de divuit hores, a una altura de quasi cinquanta-dos mil peus, això és unes deu milles, un terç més del que l'home havia aconseguit fins aquell moment i que marcava la primera penetració de l'estratosfera per un ésser humà. Piccard va fer després vint-i-set ascensions en globus i de tals experiències en pogué treure la seva línia de treball entorn al tema. Nous materials plàstics, més lleugers, i també menys permeables a l'heli, es posaren en marxa, com fou el cas del globus nord-americà Explorer II, que pujaria fins als vint-i-dos quilòmetres el 1935 i trenta-un la dècada dels seixanta.

Si per una banda Piccard volgué conèixer ben de prop la nostra esfera gasosa, per una altra, com l'Alexandre del poema anònim medieval, dirigí les seves energies a les grans profunditats marines. Per això, a finals del trenta dissenyava un vaixell que seria el pare de les petites naus avui conegudes com «batiscafs», una denominació clàssica que significa «vaixell de les profunditats», concebut en principi de forma semblant a un dirigible. El primer d'aquests aparells fou construït el 1946 i dos oficials de la marina francesa el provaren el 1954, i podia descendir a uns quatre mil metres en la costa mediterrània d'Àfrica. Segons plànols de Piccard, per altra banda, era construït eTrieste, comprat per la marina dels Estats Units el 1948 i que el 1960 amb una tripulació de dos homes, un d'ells fill de Piccard, explorà la fossa de les Marianes, a tres-cents quilòmetres de Guam, el lloc més profund del Pacífic, deu mil nou-cents metres. Piccard morí a Lausana el 1962.