Palma acomiada les festes amb foc i fum

Quasi com cada any la gresca començà amb una mica de retard. Dimonis de l'Albopàs, de Sant Joan, d'Alaró o fins i tot de Vilanova i la Geltrú ballaren al so que marcaren els tambors i sons de l'infern tractant d'aconseguir adeptes per a la festa. I no foren pocs els que engrescaren per ballar amb ells les danses de l'infern.

La festa de foc i fum que tanca les festes de Sant Sebastià començà ben prest per als palmesans. El parc de la Mar va ser, el capvespre, el punt d'inici de la marxa de les colles i animals participants. Gairebé des del primer moment començaren les corregudes. I no tan sols dels més joves que, desafiant fins a la temeritat les espurnes que fiblaven a l'aire, es mesclaren entre les colles, sinó que algun «gran» també es va atrevir a dansar entre el foc.

En primer lloc van comparèixer a escena les colles de dimonis, que es dedicaren a inundar l'avinguda Antoni Maura d'espurnes que dotaren l'ambient d'una màgia que deixà bocabadat més d'un turista que no sabia quina era la finalitat de tot aquell desplegament de pirotècnia.

Els dimonis no es dedicaren tan sols a marxar sinó que fins i tot es desviviren per perseguir aquells més tímids que s'estimaven més veure d'enfora com evolucionava el trui. Finalment emperò, ningú no es va lliurar de dansar.

El moment més espectacular fou en arribar el Corb de Sant Nofre a la plaça de la Reina, l'espectacular figura del qual s'aixecava enmig davant la fascinació dels nombrosíssims palmesans que s'acostaren a viure aquesta festa ancestral.

Enguany la colla de diables convidada va ser la de Vilanova i la Geltrú, que no decebé gens ni mica les expectatives creades i no aturà d'animar la festa. També la Marranxa d'Alaró va tenir el seu moment de glòria i no va aturar d'amollar foc, sobretot en assolir el passeig del Born, on el públic era més nombrós.