Adéu a «l'humanista, l'il·lustrat i el cavaller»

Rafel Perelló Paradelo, secretari de la Reial Acadèmia i «gran amic» de García-Ruíz, expressà el seu condol per la pèrdua «d'un home molt complet i entranyable», i volgué destacar la condició humana de la persona amb què va compartir dotze anys de contacte continu. Perelló Paradelo va lloar «la seva tasca com a col·leccionista, que el va dur a reunir una de les millors col·leccions d'Espanya», així com la seva afició per la pintura, «aconseguint ser un digne aquarel·lista». Professionalment, el secretari de la Reial Acadèmia va destacar que «la persona que hagi de succeir-lo haurà de reunir aquestes qualitats i haurà de saber donar continuïtat a l'impuls juvenil que tractava de promoure García-Ruiz».

Mort anunciada
Encara que Josep Coll Bardolet va pressentir el passat Sant Sebastià que la malaltia de García-Ruiz havia empitjorat, el pintor ha reconegut que el cop de la notícia ha estat fort. L'artista, que qualificà l'arquitecte com «un president modèlic per a l'Acadèmia», va lloar la seva persona: «Era un home elegant, un senyor i un home d'un sentit complidor del deure extraordinari. Una persona de pau i de gran dignitat».

«És una pèrdua molt important des del punt de vista de la conservació del patrimoni». Amb aquesta afirmació, l'acadèmic d'Història de la Reial Acadèmia de Madrid, Guillem Rosselló-Bordoy, desvià la seva atenció de la trajectòria professional de l'arquitecte per destacar «la magnífica col·lecció de ceràmica antiga» que va aconseguir reunir amb tenacitat i il·lusió. Així mateix, a títol personal, l'historiador també va fer al·lusió al seu tarannà cavallerós: «Fou un home d'una correció extraordinària».

El president editor del Grup Serra i membre de la Reial Acadèmia de Sant Sebastià, Pere A. Serra, resumia amb una frase la personalitat d'Antoni García-Ruiz: «Era tot un senyor». L'amistat que el col·leccionista va forjar amb l'arquitecte pren forma a la memòria de l'editor, recordant no només la figura d'«un gran president» i la seva època com arquitecte municipal, sinó els moments compartits a casa del seu amic, «un veritable museu en què figuraven ceràmiques de valor incalculable, taules gòtiques i una àmplia col·lecció de quadres, sense oblidar les magnífiques teles del propi Antoni». «Ha mort un cavaller i un gran amic, un mecenes de l'art i un senyor en tots els sentits», afirmà.

Un altre amic personal d'Antoni García-Ruiz, l'acadèmic Jaume Ferrà i Gisbert, assenyalà que «sempre em va cridar l'atenció la seva elegància extraordinària i el seu gran coneixement i il·lustració en tots els àmbits de la cultura». Ferrà afirmà que la mort del president de l'Acadèmia «suposa una pèrdua extraordinària per a la institució, i una pèrdua irreparable per al món de la cultura».

«Un gran sentit de la professionalitat, complimentat amb una gran bondat i una alta intuició per resoldre tot tipus de problemes», és el que en va destacar Bernat Julià. Aquesta visió del compositor i acadèmic la va completar el pare Gabriel Llompart en afirmar que García-Ruiz va ser «una persona amb una gran cultura, a més d'un gran professional».

Amic personal de qui fou també arquitecte municipal de Palma, l'escultor Jaume Mir, va recordar les seves col·laboracions amb Antoni García-Ruiz, «un home molt amable, agradable i simpàtic, a més de tenir una gran sensibilitat». El membre de la Reial Acadèmia també va destacar l'humanisme de l'arquitecte, que «no només va destacar per la seva obra arquitectònica, sinó per la seva passió per la plàstica, encara que mai no li fou prou reconeguda aquesta faceta». Així mateix, Mir també va fer referència a la trajectòria professional que García-Ruiz va desenvolupar al capdavant de l'Acadèmia. «Es va lliurar en cos i ànima a la institució, que va voler renovar amb una injecció de joventut, com testimonia el fet que els darrers membres que hi han ingressat no hagin estat seleccionats com a reconeixement a tota la seva trajectòria, sinó perquè es troben en la seva maduresa creativa».

Nous acadèmics
L'escultor s'estava referint a professionals com Ramon Canet. A més de lamentar la pèrdua del president de l'Acadèmia, el pintor va voler destacar que fou «un gran amant de l'art» i, especialment, la seva faceta de col·leccionista de ceràmiques antigues, que també va recordar Cati Juan del Corra: «Va ser una persona molt interessant, un gran estudiós i un gran col·leccionista». L'artista va esmentar també la «qualitat humana» de l'arquitecte i l'elegància que va caracteritzar l'autor del monument a Santiago Rusiñol que es troba localitzat a Son Armandams.

Per la seva banda, Joan Bennàssar explicava a través del telèfon com Antoni García-Ruiz «li donava dignitat a l'Acadèmia», per destacar també «l'amor que va professar per Mallorca i, en concret, per Palma. Era una d'aquestes persones que deixen empremta».

«Hem de lamentar la mort d'una gran persona, que ha lluitat perquè Palma ocupés el lloc cultural que es mareix». La tinent de batle de Cultura, Carme Feliu, destacà l'activitat amb què García-Ruiz va treballar durant tots aquests anys com a president de l'Acadèmia, guardant sempre les formes d'«un senyor dels que ja no n'hi ha».

Una opinió que compartí la consellera de Cultura del CIM, Maria Antònia Vadel, que va destacar també l'amor per les arts que professà l'arquitecte, així com la seva tasca de col·leccionista i la seva trajectòria com a president. Sens dubte, «la ciutat de Palma ha d'agrair moltes coses a García-Ruiz, no només pel seu llegat, sinó per la seva tasca a l'Acadèmia».