El llenguatge no és una evolució lògica de la comunicació animal

Científics asseguren que el canvi fou abrupte

E.P.Madrid21/01/03 0:00

L'investigador Ramon Ferrer i Cancho, del Laboratori de Sistemes Complexos del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (que pertany a l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques, IMIM, i a la Universitat Pompeu Fabra, UPF), ha participat en un estudi amb el professor Ricard V. Solé, director de l'IMIM, que revela que la transició de la comunicació animal al llenguatge humà hauria pogut no ser contínua sinó abrupta.

«La forma de la transició seria el mateix tipus de canvi que transforma l'aigua en vapor», va dir Ferrer. Aquests autors han dedicat aquest treball a distingir el conflicte d'interessos entre parlant i oïdor que hi ha en el sistema lingüístic de comunicació. Les conclusions d'aquest treball es publiquen ara en l'última edició de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

«En general, si es pren un text i es forma una llista amb les paraules que conté ordenades decreixentment per freqüència, s'obté que el producte de la freqüència de la paraula amb la posició que ocupa a la llista és aproximadament una constant. Aquesta regularitat es coneix com llei de Zipf, en honor de George Kingsley Zipf, el lingüista que la va fer popular», explica Ferrer. «El nostre estudi explica la llei de Zipf partint que en qualsevol sistema de comunicació animal o humà hi ha un conflicte d'interessos. Agafant la terminologia de la comunicació humana: el parlant espera que les paraules tenguin un significat precís. Com més ambigua és una paraula, major és l'esforç que ha de fer per saber a què es refereix l'emissor. En canvi, per al parlant, com més precisa és una paraula, més li costa accedir-hi».