Un volum desvetlla què hi hagué darrere l'assassinat d'Estermann

El guàrdia del Vaticà fou mort pel seu amant

TW
0

La rabia, la desesperació i la tensió existent a la Guàrdia Suïssa varen empènyer el caporal Cedric Tornay a matar en 1998 el comandant d'aquest cos vaticà Alois Estermann, amb qui mantingué relacions homosexuals, però el maltratava i perseguia, segons el darrer llibre publicat sobre aquest cas. A aquesta conclusió arriba l'escriptor i periodista britànic John Follain en el volum La ciudad de los secretos, presentat a Roma, en el qual s'assegura que els assassinats d'Estermann i la seva esposa, Gladys Meza, i el posterior suïcidi del caporal Tornay, el 4 de maig de 1998 en el Vaticà, es podien haver evitat. Segons l'informe oficial del Vaticà, Tornay disparà contra Estermann i la seva esposa en un atac de bogeria, motivat per la rancúnia personal que nodria contra el comandant por no haver-li concedit una medalla. Per Follain, Tornay no fou víctima d'un atac de bogeria, «sinó de la tensió existent en el si de la Guàrdia Suïssa, en la qual estan enfrontats els francòfons i els germans, i de les persecucions d'Estermann, que el maltractava».

«Actuà per ràbia i desesperació», afegí Follain, i subratllà que segons li contaren companys del caporal i l'exdiaca Yvon Bertorello -confident de Tornay- el soldat i el comandant mantingueren relacions íntimes «durant dos anys». Segons Follain, Estermann era homosexual i el seu matrimoni era una «tapadera». Follain diu que Bertorello contà que la «quarta part» dels membres de la Guàrdia Suïssa és homosexual. L'obra manté la mateixa línia d'assassinats-suïcidi i rebutja que Estermann fos agent dels serveis secrets d'Alemanya de l'Est.