Neix l'astrònom Kapteyn (1851)

Miquel Ferrà i Martorell18/01/03 0:00

Neix, tal dia com avui, a Barneveld, Holanda, l'astrònom Jacobus Cornelis Kapteyn. El 1878 era nomenat professor d'astronomia a la universitat de Groninga i passà, aleshores, una dotzena d'anys treballant per amidar i fixar la posició i lluentor dels estels de l'hemisferi Sud, menys coneguts que els del Nord. En publicà un catàleg de 454.000 dins dels 19 graus del pol Sud celestial. Decidí de comptar els estels per tal de poder fixar pel nombre d'aquests, situats en diferents direccions, la forma de la nostra galaxia. És per això que Kapteyn ha d'esser, justament, considerat el creador de l'estadística astronòmica. Col·laborà amb molts altres observatoris i en va treure conclusions, com per exemple que la nostra galaxia tindria forma de lent amb el sol situat prop del seu centre. Creia, que tal galaxia, feia de diàmetre cinquanta-cinc mil anys llum i onze mil anys llum d'espessor. Descobrí, també, que alguns dels estels de l'Óssa Major a més d'altres estels disseminats pel firmament es movien totes en la mateixa direcció i aproximadament a la mateixa velocitat. El 1904 havia descobert que els estels podien dividir-se en dos corrents que es movien en direccions oposades: tres-cinquenes parts en una direcció, les altres dues-cinquenes parts en l'altra. I d'aquesta manera, la nostra galaxia mantenia un cert ordre. I per l'estudi dels moviments propis de la massa, Kapteyn, pogué aclarir que un grup donat d'estels tenia un moviment comú, imposat, aquest, pel moviment del Sol.

Aquest moviment, com el paisatge que sembla que es mou cap a la part del darrere quan es contempla des de la finestrella d'un tren, era menor quant més distant estava el grup estel·lar. Això va permetre Kapteyn de determinar les distàncies estel·lars amb molta més precisió que els que fins aleshores havien estudiat el tema.

Kapteyn, com era d'esperar, s'hagué d'enfrontar a les idees contràries d'altres astrònoms de prestigi i després de mort, a Amsterdam, el 1922, Shapley pogué proposar, amb èxit, algunes de les seves teories que no estaven gens d'acord amb les de l'astrònom holandès.

Es clar que l'astronomia, com qualsevol altra ciència o art, són com un edifici, que és possible perquè moltes mans i cervellets hi han intervingut. Una nova etapa sempre es fonamenta en l'anterior i ningú no és únic ni imprescindible. Kapteyn estudià Herschell, que havia treballat un segle abans els punts que ell havia de tractar, utilitzà les fotografies de Gill per arribar a definir el seu famós catàleg... i sobre la tasca per ell aconseguida, en va treure profit, un quart de segle després, Oort, per acabar amb Vogel, que donaria a conèixer un moviment estel·lar que admetia una interpretació totalment distinta a la que havia exposat el nostre personatge d'avui.