Un llibre recupera la història de Palma a través de la cartografia

L'obra se centra en una mostra sobre la demolició de les murades

TW
0

El 1862 es va construir el carrer Colom com un exemple de modernitat, amb l'amplada més gran de la ciutat. Sembla més antiga però només té un segle i mig de vida. Anècdotes i històries com aquesta poden veure's al llibre Palma a través de la cartografia (1596-1902), un recorregut per Ciutat mitjançant els plans que l'han vist créixer.

L'obra es basa en l'exposició que rememorava el centenari de la demolició de la muralla, que va poder veure's a Ses Voltes. «La intenció del llibre és donar a conèixer als palmesans com és la seva ciutat», assegurà Joan Tous, comissari de la mostra i l'encarregat de recopilar la informació que s'inclou al llibre. Tous va començar a estudiar la cartografia a Canàries, on va viure una temporada. Quan va tornar a Mallorca, va decidir publicar una obra completa. «Vaig veure que quedaven moltes coses per explicar i vaig decidir resumir en un llibre la informació que havia quedat al marge». L'obra es basa en els mapes, a través dels quals es conta la història de la ciutat. Molts dels plans que s'inclouen «es coneixien però no s'havien estudiat». Del seu estudi, Tous ha esbrinat, per exemple, que «la murada renaixentista, ordenada per Felip II i ideada pel capità Fratín, no va ser acabada en 1801, com es creia, sinó el 1623». «Durant els segles XVII i XVIII es va anar canviant per allotjar la població».

El treball de Tous es va centrar en dues zones: la plaça forta o Palma i la zona de la ciutat o els intramurs. Per això s'inclouen plans d'ambdues zones. Un exemple. Pot trobar-se el mapa més antic de la muralla realitzat en 1596, o aquells en els quals es veu el port de Palma, «com es construïa totalment a mà, al segle XVIII». També hi ha cartografies de la zona d'extramurs, una zona en la qual no es podia construir, «realitzades quan els propietaris de la zona van començar a voler vendre les seves terres per a quan s'enderrocassin les muralles».

Joan Tous sempre va voler recuperar la història de Palma. Per aconseguir-ho, va recórrer a arxius com l'Arxiu general Militar de Madrid o a l'Arxiu dels Caputxins. També es va informar en museus com el de Mallorca o el de Sant Carles i en biblioteques, com la Bartomeu March i esglésies, a més d'altres institucions.