Mor Cato Guldberg (1902)

No sempre és reconegut el geni quan es manifesta. Ben sovint, és ignorat. Ell i la seva obra. Ell i els seus descobriments científics. Els grans homes de la cultura, coneguts i celebrats, han tingut la sort d'aparèixer sota la llum, mentre d'altres, igualment grans homes de la cultura, amb els mateixos o millors mèrits, s'han quedat a la fosca. Hi ha dues desfilades paral·leles de savis coneguts i savis ignorats. I encara que dels uns i dels altres n'ha tret profit el mercat o la indústria, els primers han pogut dinar amb els reis mentre els segons es menjaven les ungles. És clar que en tot això hi juga un importantíssim paper el padrinatge dels poderosos, els milionaris, els polítics, els rectors de les universitats. Tot va a cavall del poder i el científic de laboratori no té més poder que el que li ha donat Déu per fer la seva llarga i callada feina. Hi ha hagut només un Arquímedes, un Newton, un Pitàgoras, un Harvey, un Watt, un Pasteur, un Copèrnic...o potser la Grècia clàssica, l'Anglaterra del XVIII i el XIX, la França de les llums noucentistes o l'humanista Itàlia n'han soterrat d'altres igual de bons? El padrinatge, l'amiguisme, els interessos creats són les incògnites d'una complicada equació que dóna famosos i alhora mata talents. Cosa semblant s'esdevingué amb Cato Maximilian Guldberg, químic i matemàtic noruec, nascut a Cristinia, actual Oslo, el 1836 i mort a la mateixa ciutat tal dia com avui. Professor de matemàtica aplicada a la Universitat d'aquell a capital, edità en col·laboració del seu cunyat Peter Waage, un opuscle on anunciava el seu sensacional descobriment: que la via direccional que pren una reacció no depèn, únicament de la massa dels seus components, sinó també de com arriba a concentrar-se, és a dir, la massa d'un volum donat. Publicat a Noruega, la major part dels químics ignoraren la feina de Guldberg. Traduïren el treball al francès el 1867 i l'impressió causada en el món de la ciència d'aquell país fou també nul·la. Finalment, Guldberg i Waage hi publicaren en alemany el 1879, és a dir, dotze anys després de l'edició original. Però en aquest temps, Van't Hoff ja havia descrit la llei de masses, almanco parcialment. Per sort, així i tot, es va reconèixer la prioritat de Gulberg en aquell afer. Després, quan es va conèixer el treball de Gibbs, es va veure com la llei de l'acció de la massa neixia, naturalment, dels principis bàsics de la termodinàmica química.