La famosa agència Cook (1864)

D'aquesta manera, Thomas Cook pot atendre els seus clients com una gran, completa i competitiva empresa. Des de començaments del segle XIX, les comunicacions terrestres i marítimes s'havien anat modernitzant. Els trens, el ferrocarril inventat per Stephenson, substituïa les diligències i els vaixells a vapor anàven millorant la seva rapidesa i autonomia. Cook va saber aprofitar totes aquestes circumstàncies tècniques que Jules Verne ens explica tan acuradament en dues de les seves millors novel·les, La volta al món en 80 dies i Agència Thomson i Cia, i així, muntà aquell home que, orfe de pare des d'infant, havia hagut de treballar, primer, en els més diversos oficis des dels deu anys, quan per força hagué d'abandonar l'escola per mantenir sa mare. Fou pastor de bous, jardiner, impressor...

Però la seva vocació era la d'organitzar viatges i preparar itineraris, primer excursions de ciutat a ciutat, després de país a país i, finalment, a tot el món. Descobrí que dues destinacions eren una autèntica font de diners, totes dues llunyanes i exòtiques, Terra Santa i Egipte. I se n'aprofità degudament. La Thomas Cook and Son Travel Agency aconseguí prestigi, fama universal, èxit a balquena. Si el viatge era un plaer en lloc d'una tortura, com s'esdevenia segles abans, la Cook era una fàbrica de plaer social. Així ho va veure el polític Gladstone, el qual, escriví, en el periòdic XIX Century, el gener de 1887, les següents paraules: «El sistema de viatges que ha inventat el senyor Cook possibilita que la majoria de les classes socials tenguin l'ocasió de visitar països estrangers i aconseguir que la familiaritat amb ells no fomenti el rebuig sinó l'estima...».

Ja era mundialment coneguda l'agència de viatges quan el Govern britànic se'n va poder servir gràcies a l'excel·lent organització de l'empresa i així, per exemple, en els temps de la llarga ocupació prussiana de París, hi hagué en la capital francesa molta fam, malaltia i necessitat. En acabar aquesta presència militar es trangera, el 1871, es va obrir a Londres un fons econòmic promogut per Lord Mayor. Es tractava de comprar aliments i roba per als parisencs més pobres o malalts i gràcies a Thomas Cook fou possible de transportar de franc setanta tones de queviures i subministres a través de les línies ferroviàries que ell tenia contractades.

El 1872, Cook organitzava la volta al món, on hi entrava en joc el tren transoceànic Nova York-San Francisco i, també, la línia marítima a través del Pacífic i directe a l'oceà Índic i després fins a Constantinobla, per acabar en el port de Calais. En total eren 25.000 milles i el viatge tendria una durada de 222 dies. En resum: Thomas Cook, un home excepcional, fundador del turisme modern.