Francesc Josep I, emperador d'Àustria i rei d'Hongria (Viena, 1830-1916), pujà al tron el 1848 i durant el seu regnat s'esdevingué la sublevació d'Itàlia i Hongria (1849), la guerra d'Itàlia del 1859, l'austroprussiana del 1866 que va fer fora Àustria de l'Alemanya del Nord, la constitució de la Triple Aliança i la guerra de 1914-1918, que tingué com a conseqüència la desfeta d'aquell imperi. Fou, doncs, una època difícil, tota plena de tensions i tragèdies. I tanmateix, entorn a la vida de Francesc Josep s'hi havia teixit una història altament romàntica, la de «Sissí», la seva muller. La literatura, el cinema, han popularitzat la figura d'aquella emperadriu de «serena bellesa» que moriria en un atemptat anarquista el 1898, a Ginebra. Deia la premsa d'aquell moment que «disset anys tenia l'encisadora Isabel de Baviera, quan d'una manera novel·lesca s'enamorà d'ella Francesc Josep. La novel·la acabà en noces i la bella princesa passà de la humil costa de Possenhofen a la sumptuosa i aparatosa Viena, com en un conte de fades.
Al cap de dos anys de casada tingué la seva primera filla, l'arxiduquessa Gisela. Dos anys després assegurà la successió del tron donant vida a un nin, el dissortat arxiduc Rudolf, que nasqué el 1858 i morí el 1881. Des de la mort del seu fill augmentà la seva afecció a la solitud i l'aïllament i, ferida per una forta dolença nerviosa, es decantà no només de la seva cort, sinó del seu imperi, tot fent llargs viatges per Europa. Tenia seixanta-un anys quan fou assassinada».
Vist així sembla que la víctima de Luigi Luccheni era dissortada a causa de les guerres i els magnicidis. Però això no és del tot cert, puix que també ben dolorós per a ella fou la constant infidelitat de l'emperador, sempre embolicat en aventures sexuals.
Potser la més important d'aquestes, amb una «Sissí» banyuda i consentida, sigui la que conta l'historiador Roger Mauge:
«L'emperador, home extremadament detallista, estalviador i ordenat, persona molt seriosa i convençuda dels seus deures, acabà enamorant-se d'una jove actriu de l'òpera de Viena que havia acudit en una determinada avinentesa als seus peus per demanar-li que se li fes justícia d'alguna malifeta comesa contra ella en el teatre. Entre l'emperador i aquella al·lota s'inicià una unió clandestina, i l'emperadriu, assabentada d'això, féu anar la jove a la seva presència i li digué: Vull que sàpiga l'alegria que em produeix que l'emperador hagi trobat una persona com vostè, perquè jo ja som major...
-Oh! Majestat! En absolut!
-Protestà l'actriu.
-És clar que sí: som una dona major, i ja no li puc prestar cap servei a l'emperador, cosa que em preocupava, doncs és un home que treballa molt i es troba totsol. Vostè ha de ser una bona companyona per a ell; jo l'ajudaré!
D'aquesta manera, amb tota la senzillesa, es formà en la cort més comformista d'Europa, un triangle, imperial i petit burgès, que mostrava l'existència de problemes sexuals per resoldre, fins i tot enmig d'una societat molt aferrada a les normes morals. Dins el recinte del palau hi havia un xalet que era l'habitatge de l'actriu, i el bon poble de Viena aclamava fins als darrers temps del regnat la carrossa que solien ocupar tots tres: l'emperador, l'emperatriu i la jove amant, per creuar la capital».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.