Una enciclopèdia destaca la 'curiosa passió' per la musicologia a l'Illa

El Centre de Recerca i Documentació de Sineu n'és un exemple

05/01/03 0:00

JOANA NICOLAU.Palma.
L'enciclopèdia de la Història de la música catalana, valenciana i balear es fa ampli ressò de la musicologia a les nostres illes i destaca aquests estudis com «una curiosa passió que ben bé podria servir d'exemple a altres indrets de l'Estat espanyol». El volum, dirigit per Xose Aviñoa i publicat per Edicions 62, es remunta a l'any 1988, amb la creació a Sineu de la primera institució dedicada a la història de la música. Es tracta del Centre de Recerca i Documentació Historicomusical de Mallorca, dirigit per Joan Parets i Serra. Segons ressenya Aviñoa, l'empenta de Parets, «que comandava un estol d'estudiosos als quals sabé infondre l'esperit de col·laboració i la il·lusió per la feina compartida», sembrà les arrels de la recopilació musicològica per a la preservació del llegat musical de Mallorca.

Per tirar la tasca endavant, d'acord amb el volum, Parets ha gaudit de l'ajut d'estudiosos com ara Bernat Julià, Jaume Rovira i Ramis, Antoni Pizà, Pere Estelrich, Cristina Menzel, Antonio Ezquerdo, Julià Serra, Biel Massot, Esteve Vaquer... Aviñoa fa especial incidència que els simpòsiums, les jornades sobre orgues històrics, les trobades de documentalistes o els encontres de compositors són «activitats que se succeeixen amb regularitat en diferents indrets de l'Illa i un document clar de la seriositat i ambició amb què es plantegen les activitats d'estudi i intercanvi sobre temes musicals».

A aquest fet, continua Aviñoa, «no pot ser aliena l'existència d'un tenaç grup d'investigadors que alternen les seves activitats professionals amb el que resulta una apassionant dedicació a cercar, recuperar, ordenar i mantenir tot tipus d'informacions relativa a la història musical des del més remot passat fins a l'actualitat». Aviñoa no passa per alt iniciatives duites a terme pels musicòlegs illencs, i subratlla que gràcies a la seva feina, entre d'altres, es publicà un Diccionari de compositors mallorquins (segles XV-XIX), en el qual s'incloïa «un enorme llistat de músics d'activitats variades, alguns dels quals eren pràcticament desconeguts en l'actualitat».