Lope Félix de Vega Carpio (Madrid, 1562-1635), un dels autors més prolífics i importants de la literatura castellana del Segle d'Or, universalment famós, gran poeta i dramaturg, era nomenat familiar del Sant Ofici de la Inquisició. Tot i que la seva vida no estava cenyida a la moralitat d'aquell temps, puix que anava d'un amor a un altre, entre matrimonis i concubinats, l'Església, aleshores tan fonamentalista, no li feia fàstics. Heus aquí uns botons de mostra. Havia pres la dona, Elena Osorio, a Cristóbal Calderón. Es casava amb Isabel de Urbina i cansat d'ella, al cap de dos anys, l'abandonava. Moria aquesta el 1595 i tres anys després, Lope es casava amb Juana Guardo. Mor Juana Guardo el 1613 i aquell mateix any, Lope rep els sagrats ordes. Vestit de capellà, festeja Marta de Nevares Santoyo, muller de Roque Hernández de Ayala. Amb aquesta barreja d'experiència sexual i religiosa, Lope de Vega crea molts mites que en part resulten esser autobiogràfics.
La seva tasca d'inquisidor el posava en una avantatjosa posició de control social, entre la noblesa, que el protegí, i el poble, que el va admirar i témer. Presidí el tribunal dels inquisidors i amb la seva confraria, de la qual era cap (!), assistí a l'execució del dissortat frare franciscà català Benet Ferrer que, com ell mateix assegurà, mereixia la mort a la foguera per «luterà, calvinista i fill de jueva». Era també delicte haver nascut fill de raça perseguida? I aquell mateix any, a l'estiu, Lope, en el cim de la seva hipocresia, ingressava en la Congregació d'Esclaus del Santíssim Sagrament de l'Oratori del Cavaller de Gràcia. Posteriorment ho faria, també, en l'Oratori del carrer de l'Olivar, la Congregació de l'Orde de Sant Francesc, la Congregació de Sant Pere, procurador fiscal de la Cambra Apostòlica de l'arquebisbe de Toledo i capellà major de la Congregació de Preveres de Madrid. I això no és tot. Va pertànyer a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, amb títol de «Frey» i ostentà el de doctor en Teologia per la sapiència de Roma, concedit aquest pel papa Urbà VII.
Grans obres literàries. Una vida, però, espiritualment miserable i no em vull referir a una espiritualitat religiosa, sinó simplement humana.
Però ho pagà, d'alguna manera, en vida. Primer perdé la vista i es desesperava de no poder escriure ni contemplar el món. Després tornà, passats quatre anys de fosca, totalment boig. Accelerà la seva bogeria que la seva filla Ana Clara fugís amb el seu amant i l'abandonàs en la seva darrera vellesa. Sembla que Ana Clara, enamorada fins als ossos de Ramiro Núñez de Guzmán, marquès de Toral i duc de Medina de las Torres, gran protegit del comte duc d'Olivares, fugí, doncs, de la llar paterna i no es tornà a saber res d'ella. Era filla de Marta de Nevares, una altra de les amants de Lope, com ho fou, també, la comedianta Micaela Luján.
I parlant d'ossos, mort als setanta-tres anys, Lope fou soterrat a l'antic cementiri de l'església de Sant Sebastià. En desaparèixer aquesta, es perderen les seves despulles, confuses amb altres de sepultades al mateix lloc.
En resum: admirem les obres de Lope de Vega però no Lope de Vega, ja que simbolitza tots els pecats i defectes de l'Espanya Negra i la Castella imperialista dominant.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.