Mor als 85 anys José María Gironella, un viatger impenitent i nostàlgic del passat

Gironella, que havia nascut a Darnius (Girona) el 31 de desembre de 1917, va ingressar el 1928 al seminari, que abandonaria tres anys després. En esclatar la Guerra Civil espanyola, el jove Gironella es va passar a la zona franquista. En els anys immediats de la postguerra es va dedicar a tota classe de negocis, fins i tot al contraban.

Les seves vivències personals, el van empènyer a escriure articles en diaris, però la seva trajectòria literària va néixer amb un llibre de poemes que va publicar el 1946, Ha llegado el invierno y tú no estàs aquí. Aquell mateix any es casà amb Magdalena Castañer i li «va prometre» com a regal de noces el premi Nadal que, efectivament, va aconseguir amb Un hombre, ambientada a Irlanda. El 1949 va enviar La Marea a la Revista d'Occident que li va publicar el llibre i va li facilitar una trobada amb Ortega i Gasset qui l'animà a viatjar «perquè és un narrador nat».

Seguint el consell del filòsof, Gironella es va traslladar a París i va iniciar una etapa de llargs viatges que el durien a l'Índia, el Japó, la Xina, Israel (El escándalo de la Tierra Santa), Cambodja, Grècia i el Pròxim Orient.

El 1953, va escriure la primera part d'una trilogia amb un enfocament que revisava en part la història oficial de la Guerra Civil, Los cipreses creen en Dios, i que va constituir un vertader impacte en la literatura espanyola de postguerra, de la qual s'han venut fins ara més de sis milions d'exemplars. A aquest volum, van seguir el 1961 Un millón de muertos, i el 1966, Ha estallado la paz. Cinc anys després va obtenir el Planeta amb Condenados a vivir, que va ser considerat com una perllongació de la trilogia.

En aquests anys, Gironella va rebre el premi Nacional de Literatura i el Thomas Moore de Chicago i va publicar en 1958 Los fantasmas de mi cerebro, un llibre sobre el seu estat d'ànim durant la profunda depressió que li va sobrevenir en la Nit de Nadal de 1952, en ple èxit de Los cipreses.