Tal dia com avui mor a Cannes, Alps Marítims, Leon Philippe Teisserenc de Bort (París, 1855), famós meteorologista francès. Aquest científic havia començat treballant a l'oficina meteorològica de París, i el 1892 es convertí en cap de metereologia. Dimití el 1896 per dedicar-se pel seu compte a tal activitat. Només amb els seus mitjans fundà un observatori privat prop de Versalles, on realitzaria experiments amb globus equipats amb instruments de la seva adaptació o, en tot cas, invenció.
Tals artefactes aeris, sense tripulants, exploraren altures noves i així, Teisserenc pogué descobrir que entorn d'unes set milles la temperatura, que davalla invariablement des del nivell de la mar cap a les zones altes, restava constant fins el punt més alt on podia arribar. En altres mots, l'atmosfera estava dividida en dues capes, la més baixa on els canvis de temperatura causen els moviments de l'aire, la formació dels niguls i, tot plegat, el clima, i la més alta, que segons ell, era una regió sense canvis, sense l'impuls de la temperatura, on els diferents gasos podrien estar formant faixes, els més lleugers flotant sobre els més feixucs. Anomenà la més baixa troposfera o esfera de canvis, i la més alta, estratosfera, o esfera de capes. El límit entre l'una i l'altra es diria «tropo pausa».
L'estratosfera, proposà Teisserenc, estava formada en el fons per oxigen, i damunt d'aquest, el nitrogen, i llavors, l'heli, i sobre l'heli, l'hidrogen. Això significa, salvant petits errors i correccions posteriors, que Teisserenc de Bort fou el primer investigador sistemàtic de les altures atmosfèriques. Tanmateix, el progrés investigador ha acabat considerant que l'estratosfera és la part de l'atmosfera més baixa. Teisserenc no aconseguí grans premis ni grans distincions. Però el seu nom dins el camp de la metereologia és un referent obligat. La solitud del geni, immers en la seva feina, reclòs en el seu laboratori, el fa únic.
Com una illa enmig de l'oceà. Per això deia La Bruyère que «els genis manquen de pares i descendents; formen, ells totsols, una raça». Ramon y Cajal accepta aquesta sentència en part, ja que sap que no és certa, però la comprèn i diu que és «encoratjadora com ho és aquella definició de Buffon, segons la qual, el geni no és més que una llarguíssima paciència.
Ambdues, que no són tan irreconciliables com pugui semblar, posseeixen l'inestimable avantatge d'induir i confortar l'home codiciós de glòria. La màxima de La Bruyère animarà el geni nascut en humil bressol, que podrà considerar-se com a pare de si mateix i fill de les seves obres; i la de Buffon estimularà les intel·ligències treballadores i plenes de voluntat, amb la perspectiva afalagadora d'aconseguir per si mateixes els cims de la fama.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.