Josep Tero proposa un viatge a la recerca de la identitat a «Sal»

P.GIMÉNEZ.Palma.
Qualificat com a «divulgador tenaç dels poetes catalans i la cançó tradicional autòctona», el cantautor Josep Tero es troba a Palma aquests dies promocionant el seu sisè disc, Sa, un treball en què l'autor convida a fer un viatge per recuperar la identitat individual i col·lectiva, evocant primer el paisatge immediat i identificat, després, l'individu amb el país i la seva història. I això ho aconsegueix Tero musicant poesies dels segles XIII i XIV, així com texts anònims i cançons de creació pròpia. Així és Sa, l'eina que li serveix per «explicar la necessitat que sent de cercar el fons de les meves vivències, la meva infantesa i els motius pels quals comprèn la vida d'una determinada manera», explicà el català.

Josep Tero, que ha col·laborat al llarg de la seva trajectòria amb músics de la talla de Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, George Moustaki i Marina Rossell, entre d'altres, afirmà que l'àlbum editat per Picap i produït per Toni Xuclà segueix la línia dels seus dos darrers treballs, Lladre d'amor i Camins de tarde. «Assaig de mantenir una línia a la qual vull ser un instrument més, treballant un registre més bé minimal, sense histrionisme ni exhibicionisme de les meves facultats interpretatives». Quant al contingut de l'àlbum, el músic apuntà que «vol explicar d'una forma més insistent que a altres treballs la necessitat de no perdre la memòria. Per aquest motiu es diu Sa, perquè és un element simbòlic, una metàfora amb moltes referències, una cosa molt present al meu poble natal, l'Escala, ja que gràcies a la sal ha pogut sobreviure al llarg dels segles». Cançons d'altra banda, que tenen vincles no sols amb la terra natal del cantautor català, sinó també amb Mallorca. Aquest és el cas de Balada de Mallorca inspirada en el text de Jacint Verdaguer i dedicada a Maria de la Pau Janer, o la cançó Miquel Àngel Riera, a partir d'un poema de Duarte.