Agonia de l'Índia portuguesa (1961)

Miquel Ferrà i Martorell18/12/02 0:00

Tal dia com avui, l'Exèrcit de l'Índia entra a les ciutats portugueses de Goa, Damao i Diu, en el territori indostànic, i gairebé sense lluita, obliga les tropes colonials a retre's. Acabaven així quatre-cents cinquanta anys de dominació portuguesa en aquells punts de l'Àsia, el que en deien les Índies Orientals, petits enclavaments d'un poc més de quatre mil quilòmetres quadrats i sis-cents vuitanta-cinc mil habitants, esbargits per la costa sud-oest d'aquell gran subcontinent. Es tractava d'un acte més de forçada descolonització. Portugal reclamà a l'ONU i digué que allò era un atemptat contra la seva sobirania. Exhibí documents del 1951, segons els quals aquelles antigues colònies formaven part de la nació, essent anomenades «territoris ultramarins». Invocà Lisboa, per altra banda, el tractat de 1642 amb la Gran Bretanya o l'article IV del Tractat de l'Atlàntic Nord que garantia la integritat territorial dels països signataris. L'Índia feia efectives les seves reivindicacions, començades el 1953. Aquells territoris conquerits a Portugal eren, doncs, oficialment incorporats a la Unió Índia en referèndum celebrat el 16 de gener del 1967. Segons aquest acord, els habitants de Goa mantindrien la situació d'Estat autònom dins la Unió i rebutjaren integrar-se a l'Estat de Maharashtra. Tampoc els habitants de Damao i Diu no volgueren esser part de l'Estat de Gujarat. Com era d'esperar, Portugal trencà relacions diplomàtiques amb l'Índia, situació que no canviaria fins el 1975.

Llegim a una guia portuguesa d'aquell moment, obra de Doré Ogrizek, el text següent: «Hi ha a l'Índia tres petits districtes: el de Goa, el de Damao i el de Diu. Noms prestigiosos, sota dels quals no resten sinó records i ruïnes. Goa, la celebrada, que fou la capital civil, militar i religiosa de l'Imperi Portuguès de l'Índia, no té més que les velles pedres mig esbucades de la seva catedral que fundà Alburquerque, d'un convent i d'aqueixa església del Bon Jesús, on descansa sant Francesc Xavier, el gran apòstol de les terres d'Orient. Una llar encara encesa de fe cristiana li conserva el seu títol de «Roma Oriental». La plaça de Diu recorda els setges famosos: el que posà en pràctica Solimà el Magnífic i que donà gran coneguda a Joao Mascarenhas. Els territoris portuguesos de l'Índia estan dividits entre petits propietaris que cultiven l'arròs, la copra i la nou d'areca. S'hi troben allà hermoses fustes de teca. Allà es cria el búfal. I això és tot el que resta d'aquell imperi de les Índies, del qual arribaven perles i sedes i els tresors del qual varen corrompre el fort i auster Portugal del Quintocento...»