L'empremta de Gaudí a la Seu fou seguida passa a passa per 60 persones

De la mà del canonge Llabrés, primer asseguts als darrers bancs i després drets, en diverses parades, els visitants vam fer un recorregut a través del llegat Gaudí, marcat amb números lluminosos (45), per tant molt a la vista. Això sí, abans el canonge Llabrés ens va explicar com va arribar el bisbe Campins, ànima mater de la reforma de la Seu el 1902, al comte Güell per, a través d'ell, posar-se en contacte amb Gaudí, gran amic seu, aleshores ficat de ple a l'obra de la Sagrada Família de Barcelona. També narrà la primera impressió que va tenir l'arquitecte català de la catedral de Palma tot just posar-hi els peus: la va qualificar d'«harmoniosa proporcionalitat en espai, altura i amplada»; li va agradar poc trobar-se amb el cor al mig, tapant la visió del presbiteri i de l'altar, «enfonyat darrere de tot»; trobà que entrava poca llum al primer temple de Mallorca a causa que els finestrals estaven encegats i que artificialment s'il·luminava amb llums d'oli.

Després, seguint els números que assenyalaven l'obra de Gaudí, vam anar sabent, per exemple, que no era partidari dels ciris encesos, ja que podien prendre els retaules, per això va instal·lar en alguns làmpades forjades de ferro, tècnica -la forja- que ell dominava, ja que era l'ofici del seu pare. Més endavant, i entre altres coses, Llabrés va destacar la separació de ferro que limita el presbiteri amb el poble, que va qualificar «més que reixa de separació d'autèntica ornamentació, obra també de Gaudí», com també el baldaquí, «que és de cartró».

La visita, per la il·lustrativa, se'ns va fer curta. Per això potser la repetirem. És la millor manera de conèixer l'obra de Gaudí.