Llorenç Capellà guanya el premi Born amb una crítica social sobre la postguerra

El mallorquí és el primer autor balear que s'endú el guardó menorquí en els darrers 19 anys

David MarquèsMenorca01/12/02 0:00

Des d'anit, l'escriptor i periodista mallorquí Llorenç Capellà ha pres el relleu del de Càceres Luis Miguel González i dels seus companys del grup dramàtic del taller teatral La Drassana en l'extens i reputat elenc d'autors que han obtingut el Premi Born de Teatre de Ciutadella. L'autor ha tornat a la postguerra, època que tant el va marcar en la seva infantesa, per criticar amb acidesa el racisme, la doble moral, el silenci, el suborn, la dona com a moneda de canvi i la hipocresia de tota la societat.

Un bou ha matat Manolete, títol de l'obra amb la qual Capellà ha aconseguit el premi, és, segons el jurat, «un retrat dur, commovedor, patètic i, si es vol, grotesc, brillant i incisiu. Una història del drama de la memòria, que combat precisament la desmemòria. Una obra que fa pensar i que no deixarà indiferent ningú. A bona assegurança, crearà polèmica, però què seria del teatre sense ella».

El portaveu del jurat, Josep M. Martorell, va parlar ahir d'«una mirada dramatúrgica diferent del teatre català recent», o aquesta és almenys la impressió que li causa l'obra vencedora del premi Born 2002, «emblemàtica i singular», perquè posa el seu punt de mira històric en el referent de la postguerra. «No convé oblidar que el Born és sempre un referent de primer ordre de la dramatúrgia catalana», va afirmar.

«La mort del torero Manolete després de la banyada del brau Islero el 1947 és també la mort d'allò que s'amaga sota terra, a Mallorca, on "conta l'obra" basta que un carro endinsi les rodes en el moll per treure les pelleringues i penjar-les en el vent. La hipocresia d'aquesta societat mallorquina és el centre de les inventives dramàtiques de l'autor», va dir Martorell.

El portaveu va lloar també el fet que la peça «tingui un format simbòlic i artístic destacable. Personatges circenses i marginats socials escupen paraules amb dignitat al costat de personatges sinistres, jerarques de la postguerra... I incorpora elements visuals de gran força vital. L'obra deu molt a la tradició popular i a un col·lectiu molt potent imaginari per al mallorquí, però que pot projectar-se sense problemes de forma universal».