Les filles de Mascaró Passarius cataloguen el seu extens llegat

La família fa passes per editar el «Corpus de Toponímia de Menorca»

TW
0

El 1996 morí el polifacètic Josep Mascaró Passarius. Un home de grans inquietuds i capacitat de treball que, partint d'una formació autodidàctica, demostrà l'amor per la seva terra d'origen, Menorca, i per Mallorca, la terra que l'acollí. Cartògraf, historiador, arqueòleg, publicista, crític d'art... foren entre d'altres les seves facetes.

En morir, deixà un extens llegat en el qual ara treballen les seves filles. Aquesta setmana, Immaculada, Maria Goretti i Assumpta parlaren amb aquest diari. A través d'aquesta feina afirmen que estan «acabant de descobrir molts d'aspectes del seu pare.

Per inventariar el llegat han comptat amb l'assessorament de Jaume Bover, director de la Biblioteca Espanyola de l'Institut Cervantes a Tànger. Bover els ha ajudat a «marcar les directrius per poder fer quelcom útil i que en un futur pugui estar a disposició de tothom que ho vulgui consultar». D'aquesta manera, amb l'ajuda de la informàtica, estan catalogant tots els documents que Mascaró Passarius tenia a la biblioteca.

Des de llibres, a catàlegs, publicacions, fotografies, correspondència, col·laboracions en revistes, etc. Així mateix, la família també fa passes per dur a terme l'edició del Corpus de Toponímia de Menorca. Les filles expliquen que «anam molt lentes perquè no podem dedicar"li tot el temps que voldríem, però encara així estam satisfetes. Creim que era una persona estimada i són molts els que ens demanen coses d'ell. Per això volem posar"ho en ordre».