Neix Ipatieff, pare de les benzines (1867)

Neix a Moscou, Rússia, el químic Vladimir Nikolaevich Ipatieff, que, nascut en família benestant, estava destinat a la milícia. Per aquest motiu, gairebé infant, fou enviat a una escola militar on l'ensenyament de la química no era gaire bo. Però aquella matèria, i especialment el llibre de text de Mendeleiv, li interessà força. Tanmateix acabà els seus estudis i el 1887 era oficial de l'armada russa. El 1889, havent superat un examen, entrà a l'Acadèmia d'Artilleria de Mikhail, on seguí els seus estudis químics amb professors més competents. I ell mateix, més tard, fou professor de química en aquella mateixa acadèmia. El 1897 viatjava becat a Alemanya on tenia l'oportunitat d'estudiar amb Baeyer a Munic. Estant en aquella ciutat bavaresa, compartí el seu habitatge d'estudiant amb dos joves que serien en el futur grans investigadors, Gomberg i Willstätter. Fou un avantatge que Gomberg, d'origen rus, parlava amb ell aquesta llengua. Fou en aquelles aules i laboratoris que Ipatieff determinà l'estructura del isoprè que és un hidrocarbur, unitat bàsica de la molècula de la goma. Amb aquell primer èxit, la seva trajectòria professional ja s'orientaria en el camp dels hidrocarburs. Però la seva missió, puix que no hem d'oblidar que era militar, fou la d'estudiar els explosius, tasca que desenvolupà a França. De retorn a Rússia, el 1899, era nomenat professor de química i explosius a l'Acadèmia d'Artilleria de Mikhail. El 1900 descobria que el desenvolupament de les reaccions orgàniques a alta temperatura era influït per la variació tèrmica. Fins aleshores hom havia cregut que a altes temperatures les molècules orgàniques es trencaven de manera desordenada i espontània. Ipatieff va aprendre a dirigir-les. I descobrí en el decurs d'aquells anys els efectes de diferents catalitzadors i els detalls de diferents reaccions. En els difícils dies de la Primera Guerra Mundial ocupà diferents llocs administratius com a coordinador de les indústries químiques del país. Però la Revolució d'Octubre del 1917 va interrompre la seva tasca. Tot estava, aleshores, molt enverinat. Aquell procés revolucionari posà fi al règim tsarista i consolidà el primer Estat socialista de la història. El primer de setembre d'aquell any Kerenski proclamava la República i el 25 Trotski era elegit president del soviet a Moscou. El 3 d'octubre Lenin entrava clandestinament a Rússia i el 10, el comitè central votava la insurrecció armada, això és, els comunistes contra els republicans. Els bolxevics guanyaven Moscou per a la seva causa i també els mariners del Kronstadt. El 24 d'octubre tots els punts estratègics estaven agafats per la Guàrdia Roja i els obrers armats feien caure el Govern provisional. Després de deu dies de combats, els bolxevics assoliren el control total del poder. I enmig de tot allò es trobava Ipatieff. Els revolucionaris el tingueren algun temps sota vigilància, puix que havia servit en el règim anterior, però reconegueren que la seva saviesa era necessària al país. Treballà per als soviets. Però veient la seva vida amenaçada, el 1920, començà a plantejar-se la fugida. És clar que sempre vigilat no podia fer una passa. Però el 1930 aconseguí un permís per anar a una conferència sobre química a Berlín. Burlà la vigilància i s'amagà. Algú el protegí, segurament l'ambaixador dels Estats Units a Alemanya. I el 1931 ja era a Chicago, on treballà per a la companyia Universal Oil Product. Allà pogué aplicar els seus processos de les altes temperatures catalitzades per a la producció de noves mescles d'hidrocarburs a partir de les velles. Per altra banda, Ipatieff demostrava que les gasolines dolentes es podien convertir en bones amb un alt percentatge d'octà. La seva feina fou també important en el desenvolupament de la gasolina d'aviació durant la Segona Guerra Mundial. Morí a Chicago el 1952.