Sobre els descobriments d'aquest neuròleg anglès, nascut a Londres, es basen gran part de les actuacions de la neurofisiologia moderna. Sherrington obtingué el títol a la Universitat de Cambridge el 1885 se'n va anar a Berlin per estudiar amb Virchow i Koch. El 1895 el nomenaren professor de biologia de la Universitat de Liverpool. Al principi s'interessà en el sistema nerviós, sobretot el camí de transmissió de la informació donada pel perifèric (nervis i òrgans sensorials) al central (cervell i columna vertebral). El 1894 presentà proves que els nervis que es dirigien als muscles no només tenien la funció de contraure'ls, sinó que a més d'un terç a un mig de les fibres nervioses eren sensorials i comunicaven, per tant, les sensacions al cervell. És a dir, el cervell podia distingir els esforços sobre els músculs i articulacions i per això tenia el sentit de la posició i de l'equilibri.
Això explicava certs desordres nerviosos assenyalats per la pèrdua de capacitat de coordinar moviments musculars. Es tractava doncs, d'investigar com actuen els diferents sistemes motors del cervell i de la mèdula espinal; dels quals, cada un pot controlar simultàniament un tipus particular de moviments. Per exemple, una persona pot parlar amb un amic al mateix temps que camina. Mentre això s'esdevé, pot també fer gestos amb les mans per destacar una idea, gratar-se, espantar una mosca, assecar la suor del seu front, etc.
Cap el 1906 havia desenvolupat una teoria del comportament reflex de músculs oposats que ajudava a explicar com el cos es comporta com una unitat, això sota la direcció coordinada del sistema nerviós. Els anys següents continuà l'estudi de l'acte reflex i com aquest coordina el funcionament; com per exemple un home es manté en equilibri sense adonar-se de com actuen els músculs per mantenir-lo. Els reflexos són circuits senzills per neurones sensorials, interneurones (generalment) i neurones eferents que controlen respostes simples davant determinats estímuls. Les neurones es comuniquen a través dels axons i aquestes passen la informació les unes a les altres per impulsos elèctrics. Caminar, canviar de postura corporal, parlar, moure els braços i els dits, totes aquestes conductes involucren diferents sistemes motors especialitzats.
La feina de Sherrington, així com la de Paulov (1849-1936) fomentaren les filosofies mecanicistes d'homes com Loeb (1859-1924). Aquest savi assenyalà amb més exactitud de la que s'havia fet anteriorment, les àrees motores de la cortesa cerebral (lòbuls frontals i cortesa motora primària), i donà a conèixer la regió del còrtex que governava el moviment d'una determinada part del cos. Durant la Primera Guerra Mundial passà tres mesos com obrer no qualificat a una fàbrica de municions (d'amagat perquè no l'enviassin al seu laboratori). L'elegiren president de la Royal Society el 1920 i el feren cavaller el 1922. Pels seus estudis sobre el sistema nerviós compartí el Nobel de fisiologia i de medicina el 1932. Morí a Eastbourne, Sussex, el 4 de març de 1952, als noranta-cinc anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.