«Maneu» diu que l'AGAIB hauria de ser al patronat del nou museu

Acaba de ser nomenat president i vol obrir l'entitat a noves sales

TW
0

Joan Oliver «Maneu», nou president de l'Associació Independent de Galeries de Balears (AGAIB), va presentar ahir les línies de la seva actuació i va comentar alguns dels aspectes més conflictius del món de l'art local.

La candidatura de «Maneu», que ja va ser president, va ser l'única presentada i va rebre els vots de més del 80 per cent dels associats. Al seu programa figura obrir l'associació a noves galeries, "acaba d'entrar Lebasi", i potenciar la presència de les de la part forana, així com la col·laboració amb les entitats culturals. Quant als criteris d'obertura, va comentar: «l'associació ha d'obrir-se a més gent, continuarem pensant que s'ha de fer feina de galeria, exposicions d'artistes joves, catàlegs, fires, però no hem de ser tan puristes. En canvi, hi ha altres aspectes, els morals, en els quals sí ho hauríem de ser com, per exemple, no vendre quadres falsos o fer competència deslleial». També proposa una revisió dels estatuts i la redacció d'un nou projecte dels mateixos «d'aquí a final d'any». Quant a les galeries de la part forana, va apuntar que «viuen en un ambient que podíem qualificar de no tan sofisticat i són més realistes, el que és una aportació important, per això vull crear una comissió perquè es reuneixin i els escoltem».

Respecte al Museu d'Art Modern i Contemporani va explicar que «el càrrec de president de l'associació hauria d'estar en el patronat; és una cosa que vull deixar lligada i un dels motius pels quals vaig presentar la meva candidatura, perquè crec que les meves bones relacions amb les institucions presents ho facilitaran i serà un precedent de que les institucions s'entenen».

Els enfrontaments dels hereus de Miró amb l'Ajuntament són, al seu entendre, «fruit d'una família escapçada i els problemes» «molts», que ha viscut últimament la Fundació que porta el nom de l'artista els va resumir en «ningú ignora que té problemes de personal seriosos». Ell té un pla per resoldre'ls: «Vaig dir al batle que em nomenàs director de la Fundació per tres mesos improrrogables; llavors faria fora a tots, des d'allà els escoltaria i ja veuria qui tornaria a entrar».

De la relació entre artistes i galeristes va apuntar que «són dos mons radicalment diferents que s'envegen perquè cada un fa una cosa que l'altre no sap». Dels artistes va assenyalar: «Són individualment difícils i col·lectivament impossibles» i, en cas d'una Arruixada, «com a president aniria al sopar».