L'origen dels forats negres està en l'explosió d'estrelles «supernoves»

Durant diverses dècades, els científics havien especulat sobre l'origen dels forats negres, però només recentment s'ha pogut resoldre aquesta qüestió, segons s'indica al comunicat emès per l'IAC, en el qual també s'esmenta que un equip d'investigadors d'aquest centre ho confirmà el 1999. A la nota de l'Astrofísic de Canàries s'explica que des del telescopi espacial Hubble s'ha observat el forat negre GRO J1655-40, localitzat al costat d'una estrella que l'acompanya i amb la qual forma un sistema binari, que es troben «només» a una distància d'uns 8.000 anys llum de la Terra. Segons aquest descobriment, alguns forats negres «neixen» a l'últim instant de la vida d'una estrella molt massiva, que acaba els seus dies en una grandiosa explosió, coneguda com «supernova».

En l'explosió, les estrelles llancen a l'espai interestel·lar gran part de la seva massa, mentre el seu «cadàver» es contreu per l'acció de la gravetat. Si aquest nucli és prou massiu, la gravetat farà que col·lapsi sobre si mateix fins a convertir-ho en un objecte extremadament dens i compacte, el que és un forat negre. El primer descobriment el van realitzar investigadors de l'IAC, usant el telescopi Keck, des d'on els astrofísics van observar l'estrella companya, cercant a la seva superfície restes de l'explosió.

Van trobar magnesi, silici i sofre, elements que només es produeixen en estrelles supermassives, que poden contaminar únicament amb ells una estrella companya quan moren en explosions com ara supernoves. Per això, un excés en la quantitat d'aquests elements revelava l'origen del forat negre. Des del telescopi espacial Hubble s'han seguit els moviments del sistema format pel forat negre i l'estrella, amb imatges preses el 1995 i el 2001. D'aquesta manera s'ha determinat que el forat negre viatja pel pla de la nostra galàxia a una velocitat d'aproximadament uns 400.000 quilòmetres per hora, quatre vegades més ràpid que les estrelles que es troben al seu voltant.