Neix Chester Gould (1900)

Als setze anys guanyà un important concurs de dibuix a nivell nacional. Estudià comerç a l'Agricultural and Mechanical Oklahom a i col·laborà en els periòdics Tulsa Democrat i Daily Oklahoman amb caricatures esportives. El 1921 es traslladà a Chicago i mentre estudiava de nit a la Nortwestern, els darrers cursos de comerç i marketing, fou dibuixant de plantilla en quasi tots els periòdics de la gran ciutat "com explica el seu biògraf Jay Maeder" la qual cosa el tenia convençut de «posseir un agut instint comercial».

Treballà per al famós Hearst en el Chicago American, on publicava, cada dia, una tira il·lustrada, «Fillum Fables», i també una comèdia radiofònica, «Radio Cats». Per una altra banda, el Chicago Daily News li publicà «The Girls Friends», una altra tira il·lustrada, en aquest cas de tema femení. Però no aconseguia encara la fama. Fins i tot, de vegades, li rebutjaven alguna de la seva tasca dibuixada i tenia prou feines perquè li fossin retornats els fulls, cas de no acabar abandonats en un calaix o dins una paperera. Vivia a Wilmette, un barri residencial dels afores i la seva esposa tenia mitjans econòmics, puix que era filla d'un banquer. Així doncs, ell, sense desanimar-se, s'ho prengué amb paciència. Seguí amb la seva tasca, amb més i més projectes, la majoria dels quals eren oferits a Joseph Medill Patterson, director del New York Daily News. Eren els anys 30. Trucà a moltes portes però la majoria li pegaven pel nas. Era, explicava Gould, com trobar-se de cop i volta amb una muntanya de formigó.

Però va insistir. Les coses li anaren sobre la corda fluixa fins que li fou acceptat un dels seus personatges, el seu home de paper, un heroi de mil aventures. L'escenari era Chicago. L'individu de ficció que l'havia de treure de l'anonimat era un policia, un dur policia de gavardina, que havia declarat la guerra a l'hampa. Les matances al carrer, la corrupció de policies i polítics, els robatoris i assassinats per tot arreu, les batalles del gang... eren cosa de cada dia i que el públic tenia ben sabut i assumit. Així que el lector, en general, s'identificava amb aquell Dick Tracy que sorgia per primer cop el tres d'octubre del 1931 en les págines del Detroit Mirror i que apareixia, també, i regularment, en nombrosos periòdics d'arreu els Estats. Tal fou l'exit de Dick Tracy que arribà a editar-se en més de cinc-cents periòdics i això fins el Nadal de 1977. Segons el ja esmentat Jay Maeder, Chester Goul és la imatge de l'artista entossudit, confiat en si mateix i les seves aptituds, que no es desanima mai i treballa sense repòs...

El premi estava a la vista. Era Dick Tracy, una crítica prou vàlida de la societat nord-americana, dels canvis de tal societat, del curiós individu de ficció que, a la llarga, aconsegueix de ser tal real, tan autèntic, com el seu propi creador. El 1977 Chester Gould es retirava, ja vell, i deixava la tira en mans dels seus successors, que tanmateix la deixarien morir. Considerat el patriarca de la tira il·lustrada, Gold era guardonat el 1978 com «Dibuixant de l'any» i se li concedí el «Rubén», que és una mena d'Oscar dels còmics nord-americans. El 1980 fou premiat amb «l'Edgar», de l'Associació d'autors policíacs de Nord-amèrica. Morí a la seva casa de Woodstock, Illinois, el 1985, a causa d'un atac de cor. Tenia vuitanta-quatre anys.