Mor l'actor James Coburn, cínic del western i còmic agent secret

L'intèrpret de «Bonanza» o «Los siete magníficos» finà als 74 anys

TW
0

L'actor nord-americà James Coburn ha mort als 74 anys d'edat a causa d'una crisi cardíaca mentre descansava a la seva casa de Beverly Hills. Hillard Elkins, la seva esposa, explicà ahir que l'actor «estava assegut amb la seva dona escoltant música quan ha succeït. Ha mort a casa. Estava molt feliç, molt tranquil. Hem perdut una gran estrella», afegí Elkins. La carrera artística de Coburn, nascut el 31 d'agost de l'any 1928 a Laurel (Nebraska), va evolucionar des de papers al gènere western fins a actuacions còmiques "Flint, agente secreto (1967)" i dramàtiques en pel·lícules d'acció.

L'any 1998 li arribà el major reconeixement a la seva trajectòria en aconseguir l'Oscar al Millor Actor Secundari per la seva actuació a Affliction. Amb el prestigiós guardó Coburn va coronar una carrera en la qual, a més d'actor, va ser productor a The president's analyst (1967) i codirector a Comboi (1978). La seva capacitat per encarnar el cinisme que exigien els papers de western dels anys 60 i 70 li va obrir les portes a una professió que ja havia estat elegida per altres familiars, com el seu avi, Charles Coburn, i que va iniciar en els anys 50 amb projectes per televisió, incloses aparicions en sèries de l'oest com la mítica Bonanza. En els 60 va participar en pel·lícules com Els set magnífics (1960), Comando (1962), Xarada (1963), La gran evasió (1963) o Mayor Dundee (1965).

Coburn va aconseguir popularitat en convertir-se en l'agent Flint en una versió humorística del James Bond britànic en la pel·lícula Flint, agente secreto (1966), la primera entrega de la qual va ser un èxit comercial. En els anys 70 va aparèixer en pel·lícules com El final de Sheila (1973), El luchador (1975), Muerde la bala (1975), El asalto de los hombres pájaro (1976) i La cruz de hierro (1976). Des d'aquell moment, les seves aparicions es van convertir en més esporàdiques i menys d'èxit, malgrat que va ser capaç de mantenir una activitat per moments enlluernadora, com la que li va valer l'Oscar el 1998 per Aflicttion, de Paul Schrader.

En els 90 va treballar en films com Las reglas del juego (1992), Maverick (1994), El profesor chiflado (1996), El Protector (1996) i SOS Intrepid (1999). James Coburn va casar-se dues vegades. Les seves primeres núpcies van durar 20 anys, de 1959 a 1979, i les va compartir amb Berverly Kelly. El 1993 es va casar amb la periodista Paula Murad, amb la qual ha conviscut fins el dia de la seva mort.