Inexorablement anam cap al final d'un altre any. Calendari a part, hi ha molts signes que ho indiquen de forma inequívoca, com l'enllumenat de Nadal dels carrers o la proliferació dels anuncis de joguines a la televisió, per esmentar-ne dos de ben tradicionals. També ara comencen a treure cap els habituals balanços de l'any: ha passat això i allò altre. D'un temps ençà, cal afegir a aquests clàssics un que és ben característic dels temps d'innovació i canvi que ens ha tocat viure, estic parlant, és clar, dels millors invents de l'any. Fet i fet, no passa dia que els diaris o telenotícies no donin fe d'aquesta constant i imparable exibició de la potència i l'abast de la creativitat humana manifestats a través de nous invents que, suposadament, han de servir per millorar la nostra qualitat de vida, tot resolent problemes o donant resposta a desafiaments que té plantejats la humanitat tota ella. Des d'aquesta perspectiva no deixa de ser ben interessant, fins i tot emocionant, veure arreplegats en un sol lloc una llista d'aquests invents, com acaba de fer la revista Time, tant en la seva edició de paper d'aquesta setmana, com a la seva web (www.time.com/2002/inventions).
Classificats en sis categories diferents, els editors de la revista presenten el que és la seva selecció dels millors invents de l'any. La llista inclou devers quaranta-cinc d'aquests invents que van des d'estris tan esperats com una aspiradora automàtica, que fa ella la feina ben tota soleta; fins a un teclat virtual que explota les possibilitats d'una nova tecnologia de percepció electrònica a través de raigs infrarojos. D'aquest invents n'hi deu haver que siguin útils i, fins i tot necessaris, però al marge d'aquestes dues qualitats, n'hi ha tres que destaquen amb llum pròpia. El primer és un sistema de mans lliures sense fils per telefonia mòbil. Un invent molt necessari per donar coherència a la tecnologia que ha estat el boom dels darrers anys, i és que no deixava de ser una paradoxa que l'única cosa que tenia fils a la telefonia mòbil fos justament els auriculars i els micròfons dels kits de mans lliures. El segon dels invents que, segons el meu criteri, mereix una especial atenció també pertany al món de la telefonia mòbil: ni més ni manco que un telèfon-queixal, és a dir, un xip que conté tot el sistema de recepció d'un telèfon mòbil i que cap en el forat d'un queixal. D'aquesta manera hom pot rebre les telefonades sense que ningú se n'adoni, ja que transforma els senyals enviats pel sistema en vibracions que arriben directament a l'oïda interna. Es tracta només d'un prototipus que necessita millorar en, almanco, dos aspectes: el primer la bateria, i el segon que només pot rebre telefonades i no en pot fer, la qual cosa el deixa, de moment, relegat al món dels espies i similars.
He deixat pel darrer lloc el més espectacular de tots: es tracta d'un sistema de traducció automàtica canès-japonès i que ja es pot comprar, això sí, només al Japó, per una cosa com ara cent euros. Quan dic canès m'estic referint al llenguatge dels cans i que, segons experts en comportament animal, existeix i ha pogut ser desxifrat en part. Així, aquests experts han pogut establir de forma sistemàtica una correlació entre determinades característiques dels lladrucs dels cans i l'expressió de determinats sentiments o peticions. A partir d'això han emmagatzemat aquestes pautes en una base de dades. El sistema té dues parts: un micròfon inalàmbric al collar del ca i un petit terminal pel propietari de l'animal. A través del micròfon el sistema recull els lladrucs, els envia al terminal que els classifica i els interpreta. Per la seva banda, l'amo del ca obté a través d'una petita pantalla situada en el seu terminal el significat de la demanda del ca. Un estri, aquest de la traducció automàtica canès-japonès, que era molt necessari per millorar la comunicació entre aquests nobles animals i els seus propietaris, tot i que la revista Time indica ben clarament que és un producte d'un fabricant especialitzat en joguines. Algú em demana, quan li explic les característiques de l'invent si no hi ha també un traductor automàtic japonès-canès. Tot mirant la meva cussa ratereta, em queda molt clar que difícilment arribarà a ser necessari un traductor d'aquesta mena o similar, i és que ella, des de sempre, m'ha entès molt i molt bé. Molt millor que no a l'enrevés.
Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.