Les Corts es decideixen a elegir Amadeu I com a nou rei
d'Espanya, això després del fracàs de la candidatura d'un
Hohenzollern. Aquesta decisió era el resultat de la Gloriosa, això
és la revolució de 1868, que comptà amb un complot militar i
enderrocà la reina Isabel II, la qual fugí a França, on visqué fins
a la seva mort, el 1904. Així, els monàrquics d'aquella revolució,
per tal de tancar el pas als republicans, optaren per substituir la
Casa de Borbó per la de Savoia. Amadeu arribà a Madrid el 2 de
gener de 1871, però, tot i que tenia molt bona voluntat, no
aconseguí d'inspirar confiança als espanyols. Poc després de la
seva arribada esclatava en el país la guerra carlista i Amadeu,
veient que no podia mantenir l'ordre, abdicava el 10 de febrer del
1873, proclamant, aleshores, les Corts, la primera República.
Però ja hem dit que les intencions d'Amadeu I eren, certament,
bones. Aquest, Ferran Maria Amadeu, duc d'Aosta, nascut a Torí el
1845, mort el 1890, era fill de Víctor Manuel II d'Itàlia. Amb la
seva proclamació acabava l'etapa d'interinitat encetada per la
revolució. El reial personatge fou ben acollit per les classes
mitjanes progressistes, però combatut pels republicans i els
carlistes, així com per l'aristocràcia madrilenya, que seguia sent
borbònica, i les classes més conservadores, que ja cercaven la
restauració alfonsina. Mancat del suport del seu principal valedor,
el general Prim, assassinat pocs dies abans de la seva arribada a
Madrid, en el carrer del Turc, la mateixa jornada que Amadeu
s'embarcava a la Spezia rumb a Espanya. Joan Prim i Prats, comte de
Reus, marquès dels Castillejos, que havia nascut a Reus el 1814.
Havia estat un dels principals elements del canvi de monarquia i a
causa del prestigi de la seva figura, assenyalada en les guerres
del Marroc i Mèxic, havia actuat com a ministre de la guerra en el
govern provisional. En desaparèixer ell, tota la força moral del
duc d'Aosta semblava també desaparèixer.
Tot aquest afer es complicava, per altra banda, amb l'enemistat
personal i manifesta de dos dels seus principals ministres, Sagasta
i Ruiz Zorrilla. Tan confusa arribà a ser la situació, que Amadeu
I, després de confessar que no volia convertir-se en el rei d'un
país de bojos, abdicà l'onze de febrer del 1873. En aquella mateixa
data eren hissades les primeres banderes republicanes i el príncep
italià s'embarcava.
Breu fou la vida d'aquell esperançador nou règim! Un cop
proclamada la República, durà només del febrer del 1873 al desembre
del 1874. Havien tornat a fer soroll els sabres dins les casernes i
el 1874, el general Martínez Campos entrava en el Parlament amb la
guàrdia civil, feia fugir i perseguia els diputats i proclamava rei
d'Espanya Alfons XII, fill d'Isabel. La tragicocomèdia del duc
d'Aosta era interrompuda amb una definitiva baixada de teló.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.