La Misericòrdia reprodueix la línia expositiva del museu marítim

Acull una mostra que vol donar a conèixer a la societat el pla director del futur centre

Vista general de l'espai central de la capella. | G.A.

TW
0

Un recorregut que vol justificar i reflexionar sobre la creació del futur museu marítim de Mallorca és el que acosta a l'espectador l'exposició que, sota el títol Feim el museu de la mar. Proposta del pla director, s'inaugurà ahir vespre a la capella del centre cultural la Misericòrdia de Palma. Organitzada pel departament de Cultura del Consell de Mallorca, l'objectiu de la mostra, que romandrà oberta fins el 13 de desembre, és donar a conèixer a la societat balear les línies mestres del document, per tal que s'impliqui en un projecte que «vol ser de tothom». Així ho assegurà la consellera de Cultura, Maria Antònia Vadell, que justificà la redacció del pla explicant que aquest és el resultat «d'haver detectat les exigències i la demanda social de la necessitat de crear un museu marítim per Mallorca».

En un acte molt concorregut, al qual també assistiren, entre d'altres, el director insular de Patrimoni i Cultura, Miquel Àngel Maria, i la seva predecessora, Joana Maria Palou; la directora insular de Joventut, Bàrbara Bujosa, i el degà diocesà de Patrimoni, Pere Llabrés; Vadell deixà clar que el pla és obert encara a qualsevol proposta i que la mostra prova l'interès de convidar a la reflexió. D'aquesta manera, la capella de la Misericòrdia reprodueix a petita escala l'argument expositiu que desenvoluparan cadascuna de les seccions que s'incorporin a la xarxa del museu marítim.

Les responsables de la redacció del pla director del futur centre, Elena Juncosa, Lidia Homs i Hortensia Blanco, han organitzat l'espai en quatre ambients, a través dels quals es vol fer saber la importància del patrimoni historicomarítim a la comunitat balear en el passat i en el futur. El passat es troba als antecedents, el primer espai, que explica que el museu marítim de Balears obrí les portes al Consolat de la Mar, l'any 1951, on romangué fins el 1974, quan tancà definitivament i el seu fons, dispers per distints indrets. El segon ambient ocupa l'espai central de la capella. En aquest, plafons explicatius que es barregen amb peces procedents de la col·lecció del Consell, i cedides pel Museu de Manacor, el Museu Diocesà, la Fundació March, l'Arxiu del Regne de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, serveixen per donar cos a un discurs que versa sobre quatre elements temàtics.

Els camins de la mar, que reflexiona sobre la mar com a ruta de comunicació; La mar i els seus perills, que reflexiona sobre la importància dels mitjans de defensa en una illa com Mallorca; Feines i profits, que aborda els treballs i dedicacions vinculats a la mar; i La mar com a inspiració, que a partir d'olis i extractes de texts ensenya com la mar ha servit de font d'inspiració a les distintes manifestacions artístiques de la societat. Finalment, a la zona de l'absis es plantegen els principals arguments del pla director del museu marítim, especialment la constitució de la xarxa, que possibilitarà recórrer el litoral visitant les diferents seccions del centre.