Amb tenacitat, han aconseguit donar i posar vida vegetal a la
terra erma. En realitat a l'arena que s'escampava amb el vent, a la
sequera perenne que domina quilòmetres i més quilòmetres. La seva
feina ha fet el miracle. Així, els arbres i les plantes han arrelat
i l'aigua "sempre l'aigua" els manté plens de verdors. El redol
encara és petit, molt modest. Quan tornis "diuen curulls
d'esperança" això ja no serà igual. Menjaràs fruita i fruiràs amb
els colors de les plantes i la verdor. És una nit plena d'estels,
de les que ja no se'n recorden.
Al jardí encara precari, que a vegades sembla el rebedor de
casa, la família hi té quatre cadires velles perquè, quan el sol
afluixa, arriba el moment d'anar"hi a fruir. L'olor de la terra
banyada, el lleu murmuri de les fulles, els fills jugant amb la
terra, els amics que s'hi aturen... Tot, absolutament tot, dóna
valor al tros de terra i certifica el mèrit de la seva constància.
Allà, a les fosques, amb el paisatge exacte dibuixat dins la
memòria, deixen passar les hores. És el temps que els amara amb les
coses senzilles i vitals. Prop hi passa molta d'aigua: tota la del
gran riu generós que, quan arribi a la mar, es dissoldrà sense més
històries. Per les ribes hi campen, molt esponeroses, totes les
verdors possibles. Però el seu redol mimat està costa amunt i, si
no és a través de canonades, l'aigua no hi fa acte de presència. I,
de bon principi, l'arena feia desaparèixer tot el que li donaven.
Mai no s'assaciava. Poc a poc, sense cansar"se ni comptant el temps
que hi esmerçaven, aconseguiren veure els resultats. La primera
planta tornava grossa i aguantava els llargs dies d'insolació, una
altra li feia companyia. Un dia hi fruitaran els mangos, les
palmeres, els plàtans... Però és ara, quan aquesta família de Garb
Aswan sent la fertilitat i la força de la terra enfilant"se pels
arbres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.