La instantània

Jardí familiar

14/11/02 0:00

Amb tenacitat, han aconseguit donar i posar vida vegetal a la terra erma. En realitat a l'arena que s'escampava amb el vent, a la sequera perenne que domina quilòmetres i més quilòmetres. La seva feina ha fet el miracle. Així, els arbres i les plantes han arrelat i l'aigua "sempre l'aigua" els manté plens de verdors. El redol encara és petit, molt modest. Quan tornis "diuen curulls d'esperança" això ja no serà igual. Menjaràs fruita i fruiràs amb els colors de les plantes i la verdor. És una nit plena d'estels, de les que ja no se'n recorden.

Al jardí encara precari, que a vegades sembla el rebedor de casa, la família hi té quatre cadires velles perquè, quan el sol afluixa, arriba el moment d'anar"hi a fruir. L'olor de la terra banyada, el lleu murmuri de les fulles, els fills jugant amb la terra, els amics que s'hi aturen... Tot, absolutament tot, dóna valor al tros de terra i certifica el mèrit de la seva constància. Allà, a les fosques, amb el paisatge exacte dibuixat dins la memòria, deixen passar les hores. És el temps que els amara amb les coses senzilles i vitals. Prop hi passa molta d'aigua: tota la del gran riu generós que, quan arribi a la mar, es dissoldrà sense més històries. Per les ribes hi campen, molt esponeroses, totes les verdors possibles. Però el seu redol mimat està costa amunt i, si no és a través de canonades, l'aigua no hi fa acte de presència. I, de bon principi, l'arena feia desaparèixer tot el que li donaven. Mai no s'assaciava. Poc a poc, sense cansar"se ni comptant el temps que hi esmerçaven, aconseguiren veure els resultats. La primera planta tornava grossa i aguantava els llargs dies d'insolació, una altra li feia companyia. Un dia hi fruitaran els mangos, les palmeres, els plàtans... Però és ara, quan aquesta família de Garb Aswan sent la fertilitat i la força de la terra enfilant"se pels arbres.