Mor el savi Leibniz (1716)

Miquel Ferrà i Martorell14/11/02 0:00

Tal dia com avui moria a la ciutat de Hannover Gottfried Wilhem Leibniz, il·lustre filòsof i savi alemany. Nascut a Leipzig el 1646, fou el descobridor al mateix temps que Newton de les bases del càlcul diferencial i també fou conegut per haver imaginat el sistema de les mònades, segons el qual existeix entre l'ànima i el cos una harmonia «preestablerta». En el camp ideològic i religiós, va voler aconseguir, juntament amb Bossuet, la fusió de les esglésies catòlica i reformada. Home, quasi sempre, optimista, ens deixà el llegat d'aquesta curiosa sentència: «Tot es troba perfectament en el millor dels mons possibles».

Però aquell mes de novembre agonitzava, vell, solitari i trist.
Una forta artritis feia més dolorosa la seva agonia. Expirà i, al cap d'una estona, el seu secretari entrà a la cambra i, en veure'l difunt, va dir textualment: "«Vaja! Ha mort tot sol, com un ca! Ja no podrà filosofar més. I quin fàstic! M'hauré de fer càrrec del seu enterro...».

El secretari, un home de mitjana edat, anà a la funerària de menys categoria de la ciutat i encarregà el taüt més econòmic. El propietari de l'agència mortuòria mirà el senyor Eckhard i li va dir: "Un cop triat el taüt... Podem llogar una carrossa de les més humils per tal de traslladar el cadàver! "De cap manera! "respongué Eckhard". N'hi haurà prou amb un carretó de pagès!

Aquell mateix capvespre, en la caixa descoberta d'un carro, es va dur a terme l'enterrament. Nevava. I ningú no acudí al sepeli. L'home més gran d'Alemanya havia baixat a la fossa sense la més petita companyia humana, llevat del seu secretari i l'enterrador. La mort del geni passà també inadvertida a Leipzig, on Leibniz havia fundat l'Acadèmia de Ciències. El mateix passava a Berlín, on una altra Acadèmia de Ciències, fundada també per Leibniz, el 1700, restava indiferent a la mort del savi.

En el recinte de l'estudi del difunt hi quedaven els manuscrits de quinze mil tractats sobre totes les branques de la sapiència i haurien de passar molts, molts anys, abans que el món, aquest món que ell deia que era el millor dels possibles, pogués comprendre la importància d'aquella magna obra. Les seves aportacions ampliaren, de manera extraordinària, l'anomenat «segle de les llums»... Tanmateix, en la seva vellesa, com sol passar a molts, Leibniz fou humiliat pels mateixos personatges que un dia l'encimalaren i protegiren. Un d'ells fou Voltaire, el qual, en un dels seus relats, converteix Leibniz en el doctor Pangloss per a fer"li dir, dins una situació humorística, que «vivim en el millor dels mons possibles...».

Miquel Ferrà i Martorell