Mor Lowell, l'home de Mart (1916)

 Mor a Flagstaff, Arizona, l'astrònom americà Percival Lowell (Boston, Massachusetts, 1855), membre d'una aristocràtica família de Boston i germà de la poetessa Amy Lowell. Estudià a la Universitat de Harvard i després de graduar-se es dedicà a alguns dels seus negocis familiars. Això li va permetre de viatjar pel Llunyà Orient, on va fer interessants observacions geogràfiques. Ja de retorn, s'interessà per les ciències exactes i estudià matemàtiques amb gran entusiasme. Ja pensava dedicar-s'hi, per via pedagògica, quan l'anunci del savi Schiaparelli, afirmant que existien canals al planeta Mart, li provocà un gran impacte. Amb prou mitjans econòmics, fundà un observatori privat i això ho va fer a Arizona, en un desert ressec, situat a una milla d'altura sobre el nivell de la mar, lluny de la llum de les ciutats. Tot plegat significava haver aconseguit un bon indret, amb una visibilitat excel·lent, per contemplar l'espai. Les obres acabaren el 1894, tot aprofitant que aquell any era quan el planeta Mart es trobava més proper a la terra. Lowell, a qui els envejosos anomenaven o mal anomenaven l'home de Mart, estudià durant quinze anys aquell planeta i li va fer milers de fotografies. En moltes d'elles semblava veure-s'hi els famosos canals. Va dissenyar plànols sobre tals preses fotogràfiques, detallant més aquelles «obres extraordinàries», més de cent vuitanta canals i també dels oasis on es trobaven. Això li féu calcular hipòtesis sobre una certa agricultura. Però si després, tals descobriments, serien posats en dubte, Lowell no es limitaria a Mart i, després del descobriment de Neptú per part de Leverrier i Adams, sorgí un problema. No es podien comprendre, de cap manera, les irregularitats del moviment d'Urà. El càlcul de la seva òrbita era errat. Lowell apuntà, aleshores, que aquest error era, segurament, a causa de l'existència d'un altre planeta situat més enllà de Neptú. Calculà la seva possible posició en el cel, pel seu efecte sobre Urà, i cercà el planeta X. No el pogué trobar. Tanmateix, catorze anys després de la seva mort, amb un telescopi més perfeccionat i potent, Tombaugh observava el nou planeta. Així, el planeta X fou anomenat Plutó, el més allunyat del sol. Lowell tenia raó. Però no tanta amb l'assumpte dels canals marcians. Pickering, que també l'estudiava, hi va veure línies rectes, poques i estables, menys que les que havia vist Lowell. La resposta a tot això, segons Jones, és que les taques irregulars, en el límit de la vista, afecten la visió, entrellaçant línies rectes, i això vol dir que la contemplació dels canals es redueix, probablement, a una il·lusió òptica. Aquest planeta del sistema solar, quart en mides i el més proper a la Terra, i més allunyat del Sol que nosaltres, està oferint en aquests moments moltes més dades, una mica tristes, és cert, però amb algun indici d'haver estat solar d'una vida primitiva.