Kant i els extraterrestres (1781)

El filòsof Immanuel Kant publica la primera obra de les que formen la seva trilogia entorn a la crítica: Crítica de la Raó Pura, en la qual el pensador hi dibuixa les limitacions dins les que ha d'esser, segons el seu parer, exercitada la raó especulativa de l'home, incapaç d'aconseguir directament les veritats de l'ordre metafísic. Set anys després sortia de la impremta Crítica de la Raó Pràctica, que és el sistema moral de Kant, mitjançant el qual es troben, sota la forma de postulats, les veritats transcendentals que no podia atènyer la raó pura. I el 1790 era editada la darrera de les tres obres, Crítica del Judici, un tractat del que és bell i sublim. Així doncs, Immanuel Kant (Koenisberg 1724"1 804), vol reformar tots els nostres coneixements. Tot partint del dubte, reconstitueix la certesa mitjançant la raó pràctica, la llei moral, i conclou en favor de l'existència de Déu i de la immortalitat de l'ànima. I ara, la sorpresa, Immanuel Kant, aquest gloriós autor de la crítica de la raó pura i de la raó pràctica, creia que tots els planetes del sistema solar estaven habitats. Ho declarà, com explica Josep Tomàs Cabot, en l'apèndix de la seva obra Història general de la natura i teoria del cel, en què formulava una hipòtesi sobre l'origen de l'univers, la qual no ha d'esser molt diferent de la que compondria Pierre Simon, Marquès de Laplace (1749"1827), matemàtic i astrònom, fill d'un llaurador de Normandia, que inventà el sistema cosmogònic que porta el seu nom. Però el que és ben curiós en les pàgines de Kant del final de tal llibre és que l'alemany creu que els planetes més propers a nosaltres es troben habitats i que la intel·ligència de tals extraterrestres resulta harmònicament graduada d'acord amb la distància del sol. Diu ell mateix: «La matèria que forma els habitants dels diferents planetes i els animals i plantes que hi ha d'haver, serà feta d'una casta més fina i lleugera, i la disposició de la seva estructura molt més perfecta en la mesura que augmenta la seva distància al Sol... La qualitat dels éssers racionals, la claredat i fondària dels conceptes que reben per impressió exterior, tot plegat, tota l'amplària de la seva perfecció està sotmesa a certa regla segons la qual són de major qualitat i excel·lència aquelles, les quals residències estan més allunyades del Sol...».