Una simple ullada pels molls i els ports de Mallorca i el seu
record unes poques dècades enrere ens pot donar una idea de
l'accelerat procés de destrucció del patrimoni marítim que ha patit
Mallorca en els darrers anys. Tipus de barques com la pastera, el
gussi o el bot destapat eren molt habituals a qualsevol port,
especialment la pastera que té a les calmades aigües interiors el
seu 'habitat' natural. A l'actualitat és cada pic més difícil
observar aquests tipus de barques i és que la seva dinàmica de
desaparició és molt més progressiva que la dels llaüts i els bots
cobertats, els seus germans grans, que romanen en un relatiu estat
de fora de perill. Aquestes afirmacions tan catastrofistes no són
de franc sinó que estan basades en les dades dels inventaris
d'embarcacions menors que realitzaren el 1996 i el 2001 membres de
l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca pel Consell de
Mallorca.
El resultat i la comparança d'ambdós inventaris són absolutament
demolidors pel que fa a la supervivència de les tipologies dels
gussis, les pasteres i els bots destapats. Més de la meitat, un
54'12 per cent, d'aquestes barques que hi havia a Mallorca l'any
1996 han desaparegut en només 5 anys. El gussi és el que es troba
en un perill més imminent de desaparició. A finals del 2001 se
n'inventariaren 10, menys de la meitat dels 21 que es comptaren el
1996. El gussi és una embarcació morfològicament semblant al llaüt
però es diferencia d'aquest, entre d'altres coses, en què no té
coberta. Normalment es propulsava a rem i solia dur una o dues
bancades amb les seves escalemeres, encara que també podia
aparellar una vela llatina. Els pocs gussis que queden estan en
mans de particulars i es dediquen a funcions d'oci, especialment a
la pesca esportiva.
Les pasteres són les que han patit un percentatge més alt de
pèrdues. De les 35 que se censaren el 1996, a principis d'enguany
només en quedaven 14. Les pasteres (que no s'han de confondre amb
les 'pateras' que s'han tristament popularitzat a l'Estret de
Gibraltar) són embarcacions de fons pla i d'eslores, normalment, no
superiors als quinze o vint pams. No tenen quadernes que se
substitueixen per uns puntals que reforcen el folre de posts. Solen
dur una bancada de rems i rarament s'aparevallen de llatina. A
Menorca també són conegudes com a tèquines, mentre que a les
Pitiüses els anomenen xalanes. Han estat sempre embarcacions
auxiliars als ports, als club nàutics, o a altres vaixells més
grans com a pesquers. Hi ha, a l'actualitat, pocs propietaris
particulars que les conservin.
Els bots destapats són, d'aquestes tres tipologies, els que es
troben en millor situació, i això que en els darrers cinc anys se
n'han perdut la meitat. Exactament han passat de 66 exemplars a 33.
Els bots destapats són generalment barques auxiliars de pesquers,
de fet molts d'ells es troben a la llista 3a (la llista de pesca).
Són pràcticament iguals als bots tapats amb la diferència principal
que no tenen coberta. Els d'ara es mouen a rem o amb motors
foraborda i poques vegades se'ls ha vist a vela. L'historiador
Bernat Oliver, autor juntament al mestre d'aixa Antoni Josep Munar,
de l'inventari del 96 i del darrer, manifestà la seva preocupació
per la desaparició d'un patrimoni ara ja irrecuperable. «Si el 1996
naixia una certa preocupació a observar el nombre i les condicions
de les barques existents, els actuals estudis ens alarmen del tot
en constatar que el ritme de pèrdues s'ha accelerat fins al punt
que col·loca les tres tipologies esmentades a prop de la
desaparició».
Les causes que han duit les embarcacions menors fins a aquesta
situació són variades però tenen molt a veure amb la difícil
competència de l'embarcació de fusta amb la de fibra de vidre de
construcció seriada. Els costs de fabricació i manteniment d'una
barca de fusta són més cars que els d'una barca de material
sintètic i les prestacions a la mar són pràcticament les mateixes.
A més les barques de plàstic són més manejables a l'hora de
avarar-les i transportar-les. S'ha d'afegir com a causa de la
desaparició de les barques tradicionals l'elevat cost de les taxes
portuàries que fan optar als possibles usuaris per barques seriades
que permeten emmagatzemar-les a qualsevol lloc sense necessitat
d'un amarrament tot l'any. Tot plegat fa que no es construeixin
nous gussis, pasteres i bots destapats perquè el públic tria les
embarcacions més econòmiques i de manteniment més senzill.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.