Com cada any a mitjan novembre arriba un dels encontres més
multitudinaris de la nostra cultura popular, la Trobada de
Xeremiers de sa Pobla, que tindrà lloc el proper diumenge.
L'esdeveniment arriba enguany a la seva vuitena edició amb les
previsions més altes de la seva història i amb algunes novetats.
Entre aquestes darreres destaca la presència de les gegantines
figures de la ciutat de Barcelona, que per primer pic travessaran
la mar per dansar pels carrers de sa Pobla. Aquesta és la primera
vegada que gegants de diferents institucions i entitats
barcelonines, a més d'algunes de les figures del bestiari de la
ciutat, aniran a la trobada, que cada any ha tingut la participació
de gegants de la nostra illa.
Així els gegants de la Ciutat, com ara Jaume I i Violant
d'Hongria, «que no abandonen gairebé mai la capital catalana i que
ho fan com una deferència cap a nosaltres», segons explica Toni
Torrens, organitzador de l'encontre, seran presents a sa Pobla,
acompanyats per l'Àliga, «una de les peces més importants del seu
bestiari»; els gegants de Gràcia, Pau i Llibertat; el rei Salomó i
la reina de Sabà, de Santa Maria del Mar, «que desaparegueren
durant la guerra i s'han reconstruït i han estat presentats amb
motiu de les festes de la Mercè»; Torradet i Gresca, els gegants de
la Federació dels Carrers de la Festa Major de Gràcia i el Nan
Cucut, de la plaça Nova.
La presència d'aquestes figures en una trobada de xeremiers té,
segons Torrens, una explicació molt senzilla. «La música que les
acompanyava a l'hora de ballar era la de les colles de xeremiers,
formades per les xeremies, el tamborí i el flabiol». Torrens
explica que els gegants «solen anar acompanyats també de grallers,
un instrument de la família de les xeremies, però al principi
l'instrument amb el qual dansaven era la xeremia», que a Mallorca
encara posa música a les grans desfilades. L'organitzador de la
trobada explica que enguany s'ha incrementat notablement la
presència de xeremiers «de dins i fora de l'Illa, perquè n'hi ha
que vénen de Catalunya, de València o d'Astúries» i es preveu que
se superin els 140 participants.
Això demostra el bon moment que està passant aquest instrument
típic mallorquí amb parents arreu del món "el sac de gemecs català,
la dolçaina valenciana o la gaita d'Astúries i Galícia per
esmentar-ne només alguns exemples", ja que en la primera edició de
la trobada «amb prou feines poguérem aplegar vint-i-dos xeremiers».
Segons Torrens, la bona situació actual no és debades: «En aquest
món en què prevalen la globalització i la tecnologia, s'ha creat
paralel·lement un sentiment d'identitat, d'autoestima, que fa que
la gent reconegui allò que li és propi». Així doncs, aquesta
recuperació de la xeremia posa de manifest, segons Torrens, que
«encara perdura la part afectiva cap a la terra que un trepitja i
fets com aquest ens poden fer sentir d'allà on un és».
L'organitzador comenta que «en el segle XV la xeremia era
l'instrument oficial que acompanyava les autoritats en tots els
seus actes; després s'imposaren els metalls i la xeremia passà a un
segon terme, relegada al poble, com un instrument de segona
categoria». Actes com el de diumenge que ve pretenen «retornar a
l'instrument la dignitat que li correspon». A pesar de la
dificultat de l'aprenentatge, «set anys nou mesos i un dia/ davant
el rei vaig estar/ per aprendre de sonar/ els gralls i les
xeremies», segons explica Torrens amb una glosa, les escoles
d'aquest instrument s'han multiplicat a Mallorca, fins al punt que
els fabricants i els venedors de xeremies «no poden assumir tots
els encàrrecs».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.