Escriptors catalans, gallecs i bascs recorren un itinerari lul·lià

Galeusca féu una ruta pels indrets més significatius de Llull

C.V./A.B.Randa10/11/02 0:00

La XIX edició Galeusca, unes jornades que apleguen escriptors bascos, gallecs i catalans, conduí ahir els participants a introduir-se dins el món de Ramon Llull. Un itinerari lul·lià, que portà els escriptors de Galeusca fins als indrets més relacionats amb la figura de Llull. Del convent de Sant Francesc fins al monestir de Cura, foren alguns dels indrets que aproparen els experts al món lul·lià. Una cinquantena d'escriptors començaren la ruta pels indrets més significatius de Ramon Llull, cap a les 10:00 hores del matí, moment en què visitaren el convent de Sant Francesc, on s'ubica la tomba de Ramon Llull. Tot seguit, feren un recorregut per les dependències del monestir de Miramar.

Els escriptors arribaren al monestir de Cura, passades les 14:00 hores de l'horabaixa i allà tingué lloc un dinar de germanor. Un cop visitades les instal·lacions, els escriptors escoltaren una conferència a càrrec d'Anthony Bonner sobre Ramon Llull, com a traductor. A continuació, es projectaren diapositives sobre la vida de Llull, dirigides per Bonner.

Les jornades a Cura varen concloure amb un recital a càrrec del grup Dotze més un, tot conduït per Xesca Ensenyat. A mitjan horabaixa, els escriptors retornaren a Palma i a les 21.00 hores, estava prevista una recepció del conseller de cultura, Damià Pons. L'encontre d'escriptors bascos, gallecs i catalans, es realitza cada any amb la finalitat d'intercanviar impressions i sobretot per estar units com a llengües minoritàries.

Tot plegat, s'intenta afavorir l'intercanvi entre les diferents literatures, ja que totes presenten la mateixa problemàtica: la competència envers la llengua castellana. Amb la qual cosa, segons es desprenen de les jornades de Galeuska, les traduccions entre el català, el gallec i l'euskera són fonamentals per ser una producció literària més forta. Enguany, s'han traduït un total de vuit llibres d'autors balears al gallec, sobretot de poesia, gràcies al suport del Govern de les Illes.