L'abat Jacobo Barthelemy enllesteix l'escriptura del Viatge del
jove Anacarsi a Grècia, obra en nou toms, tota plena d'interessants
detalls que ens fan pensar que aquest personatge existí realment i
que pertanyia a un estat escita. Aquest jove príncep embarcà en un
port de la mar Negra el 589 abans de Crist i coneixia la llengua
grega. Al cap de molts dies arribà al port de Bizanci, que era
aleshores una petita ciutat fundada pels grecs de Megara tres"cents
anys abans. Coneixedor de la llengua grega, Anacarsi observà els
habitants d'aquella comarca, parlà amb ells per a saber quins
indrets del país eren els més curiosos. Un vell li va dir: En
sortir dels Estrets, navega cap al sud i trobaràs l'illa de Lesbos,
on és venerat Dionís, el déu del vi, fill de Júpiter i Séme l. Els
relats ens refereixen que fou el diví Dionís de gran utilitat per a
son pare Júpiter en la lluita d'aquest contra els gegants.
Entusiasmat per aquella narració, Anacarsi arribà a Lesbos i un
altre jai, volent saber ell com vivien els lesbians, li digué:
Nosaltres adoram Dionís. Però també Apol·lo, el déu dels oracles,
de la medicina, de la poesia, de les arts i dels ramats, del dia i
del sol, fill de Júpiter i Latona, germà bessó de Diana. Aquests
dos déus ens manen gaudir de la vida, pensar només en els plaers,
puix que tot es permès...
Però a Lesbos estant, Anacarsi, que volia esser filòsof, restà
en poc temps decebut d'aquella gent entregada a una vida inútil i
egoista i marxà cap a Atenes, on sabia que estaven els millors
mestres pensadors. Allà conegué Soló (640"558 a.C.), un dels set
savis, el qual havia despertat l'esperit nacional dels seus
conciutadans, alleugerat en la seva condició de legislador les
càrregues del ciutadans pobres, restablert l'harmonia dins la
ciutat i redactat una constitució més democràtica. D'ell va
aprendre Anacarsi que no hem vengut a aquest món només a beure i
practicar el coit i que per sentit comú hem d'esser capaços de
saber i assumir quines són les nostres obligacions morals i socials
des de la tolerància i el respecte. Va conèixer Anacarsi l'altra
cara de la moneda, Periandre de Corinte, també un dels set savis de
Grècia, un tirà, dèspota i polític corrupte que visqué del 625 al
585 abans de Crist i que demostrà, amb la seva conducta, a
Anacarsi, que la saviesa no exculpa ningú de les seves actituds
contra la humanitat. Difícilment el mal pot esser admirat i
únicament el corrupte el justifica, per a justificar"se, pobre
mesquí, a sí mateix. A casa d'un altre notable, Apolodor, Anacarsi
anava completant la seva informació sobre aquell poble considerat
com el pare de la cultura... Li deia Apolodor que era de bona
cortesia, fer una libació abans del dinar, que el menjar de cada
dia havia d'esser frugal, que havia de cercar en el mercat els
aliments més populars i es va sorprendre de determinats costums,
com el dels pares que encarregaven el fill nadó a un esclau i les
mares no se'n feien càrrec fins que la criatura tenia tres anys...
Conegué també la música grega del mestre Filotim, l'existència de
les biblioteques públiques i els teatres. Recordem que els escites
era un poble bàrbar i nòmada del N.E d'Europa i del N.O d'Àsia, que
es consideren els avantpassats dels sàrmates, antic poble que
habitava un territori entre el Bàltic i el nord del Pont Euxí,
aliats de Mitrídates contra els romans, el qual poder fou destruït
pels gots en el segle III i es fusionaren, llavors, amb els suevis.
Autèntic periodista o reporter de l'antigor, Anacarsi retornava a
Escitia després de la batalla de Queronea i s'acomiadava amb
aquests mots: «Adéu! Retorn a la meva terra portant en el cor la
meva estimació envers d'aquest poble de filòsofs, herois i poetes
que han il·luminat la meva vida».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.