Villaronga presenta el seu film, un fals documental d'un assassí real

Durant la presentació "a la qual assistiren els actors Zóltán Józan, Mariona Castillo i Pepa Charro" Villaronga va assenyalar que «teníem ganes d'investigar amb diferents formats cinematogràfics. En principi, pensàvem en un metratge mitjà per a televisió. En cinema comercial hi ha poques possibilitats d'innovar, i triàrem aquest format de 'fals documental' per experimentar i per dir tot allò que volíem».

El director de films com Tras el cristal o El mar explicà que el film va néixer com un projecte més modest i amb molt menys metratge, però també amb «menys obligacions i amb més llibertat», després d'algunes converses entre els tres directors. Així mateix, en presentar-la al productor Antonio Chavarrías, aquest s'hi mostrà molt entusiasmat i «decidí apostar fort per aquest film».

Aro Tolbukhin "interpretat per Daniel Giménez Cacho, un dels pocs actors professionals que surten al film" va ser un personatge real que va cremar vives diverses persones en una missió de Guatemala durant la dècada dels 80, però se sabia poc d'ell, llevat del fet que s'inculpà d'altres assassinats que mai no es pogueren provar. Tanmateix, els realitzadors del film han anat imaginant i dibuixant la seva pròpia existència. Villaronga afegeix que «el cinema, en general, és molt manipulador. Volíem fer el personatge més versemblant, fer-hi una aproximació més forta, més intensa. La pel·lícula va de final a principi. Al començament se'ns presenta al protagonista com un assassí, però després se'n van revelant certs aspectes, fins a arribar a la seva pròpia infantesa. Crec que això fa el film malenconiós».

La pel·lícula s'ha rodat a Hongria, Guatemala, Mèxic, França i Espanya. Racine va apuntar que per a la seva realització han fet feina amb diferents formats, com ara amb vídeo digital, amb súper 8, amb súper 16, i amb 35 mil·límetres. «Hem reproduït textures d'Umatic i de Betacam per crear falses preses de televisió dels anys 80. També hi ha escenes reals, imatges d'arxiu. En algun moment, s'ha rodat amb un sentit d'immediatesa, encara que no és dogma» va explicar Racine. «Explorant l'assassí, també podíem veure el seu jardí interior», va puntualitzar Villaronga.