Riera i Aragó recrea l'univers i el fons marí amb un món de màquines

Cercant diferents ritmes, però amb una coherència discursiva inherent a tota la seva trajectòria, quant a les escultures que exhibeix, Riera i Aragó féu notar que a totes les peces prevaleix la temàtica més adient a la seva obra. «Els avions, la presència dels quals s'expandeix a l'espai mentre les hèlices resten como l'únic element que preval; un vaixell ritual, «una peça pròxima a l'orientalisme que reflexiona sobre el silenci i el desconegut», explica Aragó.

Segons l'escultor la barca s'associa al fet de fluir, aquest al riu, i per últim, el riu a la geografia: «És com viatjar per un paisatge», afirma el català, que afegeix que «no tens sensació de moviment, però el paisatge flueix davant de tu». Els submarins i dos estels amb aigua, «una escultura més zen i reflexiva» segons qualificà, són altres elements característics (Joan Brossa els hi dedicà una sextina) i que el propi Aragó identifica com a recurrents a la seva obra, que en aquesta ocasió utilitza el bronze per materialitzar-se.

Pel que fa a les pintures, de format mitjà, s'inspiren en els mateixos motius però, presenten com a novetat, «el gran protagonisme que assumeix el color» a l'expressivitat final de la pintura». La introducció del color respon a la més recent etapa creativa del català, que fa una lectura negativa sobre la dimensió que està cobrant l'art. Aragó justificà aquesta passa que marca una evolució a la seva pintura pel fet que «per primer cop sent alegria a l'hora de pintar». Com explicà l'artista, «el procés pictòric és més reflexiu, més mental, mentre que a l'escultura el procés és més vital».