«A la religió etrusca convivien els seus propis mites i els hel·lènics»

Santiago Montero reflexionà sobre aquesta creença a Sa Nostra

Laura MoyàPalma08/11/02 0:00

El professor d'història antiga Santiago Montero parlà ahir horabaixa sobre El panteó etrusc: l'hegemonia del déu Tínia dintre del cicle «Religions del món antic», que es realitzà al Centre de Cultura Sa Nostra. Montero va aprofitar l'acte per comentar les circumstàncies actuals en les quals es troba immersa la història de la religió. «Veim un període contradictori amb la no implantació d'aquests estudis a la universitat, però al seu torn s'experimenta un major interès per part de l'opinió pública generalitzada al voltant d'aquest tema».

El poble etrusc va viure entre els segles VII i IV abans de Crist al centre d'Itàlia. Durant la seva existència, es va veure influït pels grecs i va estar sotmès per la dominació de Roma. «La religió va ser el resultat de tots aquests factors, amb una forta presència de l'hel·lenisme i la conservació de mites i déus propis». D'entre tots els déus destacava Tínia. «Aquest déu va tenir un paper molt hegemònic». Els etruscs no eren monoteistes, encara que «sí que tenien característiques especials».

Una de les més destacades era la dicotomia de Tínia, qui era el déu «bo, i alhora tenia nombrosos elements infernals». La llengua etrusca encara no està del tot desxifrada. Tot i així, moltes de les paraules actuals que es conserven provenen de l'etrusc, «sempre després de la mediació romana». Un exemple són termes com ara «persona, món o àncora». També perviuen «elements culturals, alguns dins de la religió». «Així, es demostra que avui en dia el món etrusc encara es manté viu».