Neix Lise Meitner (1878)

Miquel Ferrà i Martorell07/11/02 0:00

Tal dia com avui neix a Viena la científica, especialitzada en física, Lise Meitner, la qual estudià a Berlín el 1907 dirigida pel famós professor Max Planck. Per altra banda, també a la capital alemanya col·laborà amb Otto Hahn en una investigació que es perllongà una trentena d'anys. En els primers temps del Règim nazi la científica no fou detinguda, malgrat ser jueva, ja que tenia nacionalitat austríaca i era d'ascendència sueca. Tanmateix, un cop que Alemanya i Àustria s'annexionaren per constituir el Tercer Reich, sota el govern personal del «führer» Adolf Hitler, el 1938, Lise va haver d'abandonar el territori i trià, per al seu exili Stocolm, on hi tenia arrels familiars.

Lise estava convençuda de la realitat de la fisió, que havia estudiat amb Hahn, i publicà sobre el tema un primer article el gener del 1939. En acabar la Segona Guerra Mundial, visità els Estats Units, hi treballà algun temps i canvià impressions amb els savis allà residents. Hauria pogut seguir el seu exemple, ja que a Nord-amèrica hi havia grans mitjans i molts diners per seguir les investigacions, i més, amb la victòria. Però Lise preferí retornar a Suècia i allà estant obtingué la nacionalitat sueca el 1949. Morí a Cambridge, Anglaterra, el 27 d'octubre del 1968. Mai no va voler retornar a Alemanya, i més quan foren coneguts els detalls de l'holocaust jueu, la més gran tragèdia d'extermini racial en els temps de la modernitat.

Lise, amb Hahn, havia investigat nous elements i tractà, amb bari, l'urani, prèviament bombardejat mitjançant neutrons, i comprovà que contenia una certa fracció de materials fortament radioactius. Això féu sospitar, a ella i el seu company, que un dels productes de l'urani bombardejat amb neutrons era el radi, químicament similar al bari, i del qual es podia esperar, per tant, que acompanyàs el bari en qualsevol manipulació química. Tanmateix l'àtom de bari era molt més lleuger que el d'urani, tant que només podia haver-se format xapant, per la meitat, l'àtom d'urani.

Sortadament, el govern nazi no s'adonà, en un primer moment, de la gran importància del que Meitner i Hahn havien descobert, és a dir, de la potència de la fisió. En el decurs de la Segona Guerra Mundial, Hahn fou relegat, dedicat a experiments de poca ambició i fou una sort. No una sort total, ja que la notícia del descobriment arribà als Estats Units i els investigadors americans es posaren en marxa a desenvolupar la bomba atòmica, i amb aquesta, les grans tragèdies d'Hiroshima i Nagasaki.

Miquel Ferrà i Martorell