Ñaco Fabré: «Vull sortir del format quadre per cercar altres límits amb la pintura»

"Heu anat madurant en un univers personal que encara us ofereix sorpreses. Estau d'acord amb aquesta afirmació?
"En aquest moment, el més important és la meva preocupació pels límits de la pintura i la importància de la naturalesa com a mitjà necessari perquè aquests límits tinguin un comportament; límits de la pintura en relació amb la naturalesa i tot el que l'envolta. Per això el títol de Walkscapes, territori per recórrer, el paisatge caminat, una idea que és complicada de traduir en pintura.

"Però heu trobat la vostra manera de resoldre-ho. El que més us interessa és el fet plàstic?
"En el moment en què vols sortir del format del quadre et poses en altres camps, l'escultura, el land art; jo continuu en el format bidimensional. Ara treball en pintures objecte, embolic el paisatge en capses, que presentaré per Nadal a Valladolid. Allà surt del format per cercar amb la pintura un altre límit, és el paisatge per desvetlar, enrotllar la pintura.

"Us moveu bé en el gran format. És una necessitat?
"En ocasions pot ser una necessitat física, de portar la idea a gran escala, potser herència de l'expressionisme americà.

"Per contra, a la sèrie 'Micro-Mundos', quadres diminuts són plens d'informació.
"Són de 10 x 10 centímetres. Hi està concentrat tot el discurs, allà queden registrats tots aquests mons infinits. Avui en dia, darrere de la pintura hi ha tota una reflexió espiritual, d'una banda, i física, per una altra, que són els límits, i aquesta reflexió és la que et convida a continuar creant en aquests camps infinits.